Que les xarxes socials siguin quelcom que a hores d'ara es pugui considerar, com a mínim, «problemàtic», no és res precisament que sigui gaire nou... Aquest és un missatge d'alerta que es repeteix periòdicament i el darrer avís amb projecció prou mediàtica va ser amb l'estrena del documental 'The Social Dilemma'.

Fa una setmana, a l'acte de DebatCatDigital de Palafrugell, comentava que hi ha molts casos d'ús, actualment relativament simples a nivell tècnic, com ara xats, que acabem emprant en serveis externs i on potser llavors esdevenim carn de dades quan aquests se'ns ofereixen de forma gratuïta.

Durant la 'sobretaula' després d'una de les sessions del festival Barcelona Pensa, em comentava un assistent que considerava adoptar Linux sempre que això comportés un compromís ideològic. Això m'ho deia, potser contrariat, perquè segurament se m'havia escapat abans algun comentari difús on remarcava la complexitat del món actual.

Si teniu l'ocasió, aprofiteu sens falta aquest cap de setmana del 15-16 de novembre de 2014 per visitar l'exposició del Big Bang Data del CCCB.

Personalment destacaria la secció, tot just entrar, on es relata gràficament com és la infrastructura d'Internet, sovint dissimulada rere metàfores puerils com 'núvol'.

Amb n'Alina hem tingut copioses discussions sobre la idoneïtat o no de referir-nos al Web obert i, després d'aquest excel·lent article, creat amb un plantejament essencialment tècnic, he pensat que fóra bo mirar d'aportar-hi el propi punt de vista amb un enfocament més informal.  Abans de res, les primeres preguntes que ens faríem són: què és el Web i què volem dir amb això que sigui obert?

El Web, el WWW, és el sistema més popular i visible del que és Internet. Fou pensat per a la compartició i interenllaç de documents que podien ser publicats des d'arreu del món perquè els consultessin i interactuessin directament persones, no necessàriament programes, com poc després de la seua creació va començar també a passar.

Internet acull moltíssims altres sistemes i/o protocols —de fet, pràcticament podem dir que no hi ha límits per a crear-ne de nous—. D'entre els més coneguts podríem parlar de l'FTP (per a la transferència de fitxers) o del correu electrònic. Avui en dia, moltíssima gent utilitza aquests altres protocols indirectament gràcies a la intermediació del mateix Web; per simple comoditat respecte a altres interfícies, o perquè no coneixen altra forma de fer-ho (p. ex., segur que hi ha molta gent que no sap consultar el seu correu electrònic de cap altra forma que des del Web).

Per poder accedir al Web el nostre proveïdor d'Internet ha de permetre'ns-ho abans de res. Sembla una obvietat però no sempre ha estat així. El cas paradigmàtic és el del MSN, The Microsoft Network, un sistema de proveïment de continguts integrat amb el Windows 95 que, en un bon principi, funcionava d'esquenes al Web. No cal dir que la companyia va acabar assumint el triomf del Web i va canviar la seua estratègia.

Ahir en Jordi Iparaguirre, de la Fundació.cat, em va passar un connector de cerca del google.cat per al Firefox.

Per defecte el Firefox, en totes les versions i llengües, utilitza un connector genèric que empra el domini google.com. En funció de l'estat on ens trobem, podem ser redirigits llavors a una versió regional del cercador —en el cas de l'estat espanyol, a google.es—.

A continuació vaig modificar una mica el connector d'en Jordi, fent-lo compatible a més amb l'Internet Explorer (7 i superior). El resultat, si voleu emprar habitualment la versió de google.cat, el podeu obtenir fent clic a un dels enllaços següents:

Aquesta és la ràpida conclusió a què hom podria arribar fent una ullada als informes d'ús del Firefox en llengua catalana, que podeu trobar adjunts en aquesta pàgina.

No sé si al lector li passa, però cada dia tinc un allau de referències que penso que m'hauria de mirar amb més deteniment l'endemà. O simplement tasques que crec que caldria que abordés o tanqués eventualment. On apunto tot això?

En Julen, company de Mozilla del projecte Librezale, em fa saber que la comunitat bascòfona ha posat en marxa un portal per a portar endavant i gestionar el .eus, de forma anàloga a com es féu amb el .cat fa uns quants anys.

Algunes de les cites en portada:

Per a comunicar-me al moment amb gent propera, tant amistats com família o companys de treball, normalment empro XMPP com a protocol de missatgeria instantània (especialment si són xerrades amb un únic interlocutor) i IRC per a discussions a canals/sales on hi ha més persones que s'hi acosten, i que normalment ho fan perquè hi comparteixen un projecte o una afició.

Aquests dies s'ha parlat molt del Google Chrome i de les novetats que aporta al panorama dels navegadors.

En el marc de la 40ena edició de la Universitat Catalana d'Estiu, el dimarts 19 d'agost s'hi acollirà la Jornada de Blocaires dels Països Catalans, organitzada per la Xarxa de Blocs Sobiranistes.
Els que estigueu atents a la catosfera i pugueu assistir-hi, sens dubte, serà una gran oportunitat per a compartir opinions i impressions en un indret del simbolisme i de la història de Prada.

Coincidint amb l'Internet Global Congress d'enguany, el 21 de maig es presentaran a Barcelona els premis Startup 2.0 per a guardonar els llocs web més originals i de qualitat de l'àmbit europeu.

L'equip d'estatpropi també ens hi hem presentat, Si us agrada la nostra campanya, la seua frescor i desinhibició, no dubteu a votar-nos com expliquem en detall.

Tal com es comenta al bloc FirefoxCAT, ja hi ha una nova versió del Flock, un navegador «social» basat en el Firefox i que incorpora eines per a la gestió i ús d'algunes de les xarxes socials més populars. En aquesta versió, cal destacar especialment la integració amb serveis de correu web com ara el Gmail.