Després de moltes hores tancat a casa, he decidit d'anar a fer un volt pel barri perquè així em despertés el vigorós vent que encara bufava pel Clot. Tot passejant, a moltes parets hi he vist pintades on es parlava dels 15 anys de la mort d'en Pedro. Com que no sabia de què anava tot plegat, en arribar a casa he trobat la resposta a Internet.

Com que la història m'ha estremit, tradueixo ací grollerament l'explicació del cas que es troba a la pàgina de la plataforma de suport.

La nit del 15 de desembre de 1992 és assassinat a la ciutat catalana de L'Hospitalet de Llobregat un jove de 20 anys, anomenat Pedro Álvarez, d'un tret al cap.

Pedro acompanya a casa a la seua xicota Yolanda, amb qui surt des de fa 5 anys. Just després d'acomiadar-se, un cotxe que circula a gran velocitat per poc atropella a la jove, la qual en una reacció instintiva increpa al conductor. Aquest surt de l'automòbil i comença a discutir amb la jove de forma violenta, fins al punt que la colpeja i la tira al terra. Pedro llavors torna corrents per a defensar-la i inicia una discussió amb l'agressor, que es converteix en l'assassí en el moment que es dirigeix al cotxe (un Opel Vectra blanc), agafa una arma i li dispara tres trets, un d'ells mortal de necessitat, davant l'intent de detenir-lo d'una dona que l'acompanyava. Després torna al cotxe, amb la mateixa sang freda, i arrenca mentre unes persones intenten socórrer a Pedro, que ingressa cadàver a l'Hospital de Bellvitge, davant l'estat de xoc amb que es troba Yolanda.

Les sospites recauen sobre un policia nacional (José Manuel S.F), i és detingut de seguida. És igual a la descripció que es va donar d'ell, les proves balístiques coincideixen amb les de les armes utilitzades per les forces de seguretat de l'Estat, i l'agent és assidu a la zona on van ocórrer els fets. Es tracta d'una persona conflictiva i on hi té «cert poder». A més, és identificat immediatament per Yolanda, l'única testimoni del crim.

L'agent presenta una coartada tan pueril com concloent per als encarregats de la investigació: «Era a casa dormint després d'haver acompanyat a la meua mare a l'hospital» i la investigació comença a enterbolir-se. Es declara immediatament el secret de les investigacions, i la representació de la família no pot participar-hi. Yolanda és sotmesa a una sessió maratoniana de múltiples reconeixements, qualificada d'irregular per juristes consultats. La jove al final manifesta dubtes sobre aspectes molt concrets del policia. Els familiars acusen en repetides ocasions que la titular del Jutjat d'Instrucció numero 5 de L'Hospitalet, María José Magaldi, i el comissari Llorente no estan portant a terme bé el procediment: la jutgessa no ordena analitzar les empremtes del cotxe per a identificar a la dona que acompanyava a l'assassí, ni ordena la seua identificació posterior, per exemple.

Finalment, l'endemà passat, es decreta l'exculpació de l'agent per falta de proves fiables. Ningú ha seguit realitzant fins a avui cap tipus d'investigació posterior, i no hi ha cap institució que hagi donat suport al cas Pedro Álvarez, a pesar que, per exemple, l'ajuntament de L'Hospitalet s'hi va comprometre, i els poders públics (polítics, forces de seguretat, jutges i fiscals) estan obligats legalment a vetllar per l'esclariment d'uns fets tan greus com aquests. Els policies que van iniciar les investigacions, d'altra banda, tracten des d'un principi de criminalitzar a Pedro, buscant antecedents que no existien, per a culpar-li del que va succeir i així defensar al seu company.

El Síndic de Greuges i el Parlament de Catalunya van respondre, davant el prec de la família, que no tenien competències en estar-hi implicat un policia nacional. Pasqual Maragall va posar al regidor, sr. Ruiz, al capdavant del cas; el 10 de març va prometre ajudar-hi, encara que va manifestar no estar-ne al corrent. Encara no ha donat cap resposta. Jordi Pujol va respondre «És dolorós i lamentable, però les nostres competències són molt limitades i poc podem fer-hi». El Congrés dels Diputats va rebutjar la pregunta sobre el cas per defecte de forma. L'abús de poder a què estem sotmesos queda, per desgràcia, per a aquesta «democràcia», perfectament clar.

Enllaços

• 15 anys sense Pedro Álvarez, assassinat per un policia a l'Hospitalet