Submitted by toniher on
En Marc ha publicat al seu bloc quelcom sobre el tema que poso com a títol i sobre el qual discutiré a continuació. Tot això ve després que s'hagin tret els diccionaris de les darreres versions dels programes Thunderbird i Mozilla. Ho vaig comentar als companys de Softcatalà, i sobre el tema s'ha tingut un fil de discussió. A continuació és la meva responsabilitat fer-ho conèixer i explicar-ho a tothom. En Marc m'ha demanat si es podia fer saber i, atès que la informació en la qual es basa prové de fonts públiques (blocs i grups de discussió oberts), no hi ha cap problema en fer-ho. No obstant, he de renyar-lo perquè alguns punts que exposa poden estar fora de context i no s'adiuen als fets ni als successos històrics (en Marc ja ho ha corregit ;-)). Per altra banda, personalment no comparteixo algunes puntualitzacions... A continuació intentaré fer el més comprensible possible el que sé d'aquesta problemàtica, en tot cas, des del meu punt de vista.
Per què no s'inclouen els diccionaris dintre els propers binaris?
No s'inclouen perquè hi intervenen problemes de compatibilitat de llicències, i en aquest tipus de situació no es impossible descartar que això pogués implicar problemes legals entre diferents parts. Malgrat considero que molt improbable, en aquest cas podrien ser la Free Software Foundation i la Fundació Mozilla. No és una qüestió d'avui mateix, sinó de ja fa un temps i ara, especialment quan s'acosten les noves versions 1.5.x de l'Aviram i s'està afegint al CVS major informació dels grups de localització, s'ha volgut adreçar per a evitar així possibles problemes.
Què passa amb les llicències?
Primerament, les llicències de la majoria de diccionaris lliures, en molts idiomes, són del tipus GPL o LGPL. La primera és una llicència de fort copyleft, que restringeix que l'element llicenciat pugui incloure's en programari privatiu. És per això que té sovint el qualificatiu pejoratiu de llicència vírica. La segona, també lliure, i pensada com la primera en el si de la FSF, es descriu per no tenir un copyleft tan fort atès que permet utilitzar-se juntament amb programari privatiu, entenent-se principalment el seu ús com a component o llibreria. Des de la FSF, s'advoca molt ocasionalment aquesta darrera, o excepcionalment també algunes lliures amb nul copyleft, en aquells casos que pugui permetre popularitzar una tecnologia lliure en detriment d'una privativa que pugui estar ja molt estesa.
No obstant, dintre del context de les mateixes llicències lliures, en alguns casos és possible que hi hagi incompatibilitats quan s'hagin de combinar entre algunes d'elles. És el cas precisament de les llicències GPL i LGPL amb la MPL.
La MPL és una llicència lliure però d'un copyleft feble que permet que el codi es pugui utilitzar en aplicacions privatives amb la condició que les modificacions que es facin al codi original MPL es publiquin de la mateixa manera. En queden exclosos, doncs aquells afegitons prou notables que no formin part del cos del codi original encara que en facin referència. Això la fa incompatible, de fet, amb les llicències esmentades anteriorment. I vet-ho aquí el problema. La MPL és hereditària de l'alliberament de codi de Netscape en el projecte Mozilla i una evolució de l'anterior NPL, que atorgava majors drets a Netscape. Exemples d'aplicacions privatives que s'aprofiten del codi MPL del mateix Mozilla cal destacar-ne'n el navegador Netscape o l'entorn de desenvolupament Komodo.
Així doncs quina llicència té el codi dels programes Mozilla?
El codi dels programes Mozilla que s'allotja al CVS té una llicència triple: MPL/GPL/LGPL. O sigui, que el codi pot derivar-se en qualsevol (sola o en combinació) d'aquestes llicències en principi amb total llibertat. Així doncs, podent-se utilitzar el codi tant per a programari lliure com per a programari privatiu amb les condicions que hem citat abans. Per altra banda, al CVS, actualment hi ha codi amb llicències de copyleft feble, com BSD i MIT, en el cas de les llibreries JPEG; i en casos particulars, LGPL, si s'utiliza com a opció de compìlació no habilitada per defecte.
Mentre que aquesta flexibilitat en llicència pot presentar moltes facilitats per a la distribució i la popularització de la tecnologia Mozilla, representa problemes per a l'aportació de codi en el projecte. El codi que s'ha d'aportar ha de ser en tot cas sota la mateixa trillicència o bé amb una llicència lliure de copyleft feble o nul. Un símil podria ser les persones del grup sanguini O, que com en el cas
del codi trillicenciat de Mozilla, poden donar a qualsevol dels altres grups però només poden rebre del seu. Això és per les incompatibilitats de llicència que hem comentat.
Clar, i així els diccionaris...
Per exemple, des de Softcatalà hem distribuït històricament en les versions dels programes Mozilla (i altres programes) els diccionaris lliures següents: català, castellà d'Espanya, italià, francès, anglès britànic i anglès americà. D'acord amb la pàgina de diccionaris de l'OOo, que es pot considerar com a referència, els tres primers estan actualment llicenciats amb la GPL, els dos següents amb llicència LGPL, i el darrer un fitxer en LGPL i un altre en BSD, Així doncs, això suposa un problema amb la política de llicències utilitzada i cap diccionari semblaria poder permetre afegir-se al codi i redistribuir-se per a que pogués ser compatible amb la trillicència. En tot cas, semblaria que sí s'està distribuint el diccionari anglès americà sense problemes, que faria pensar que, en principi, hauria pogut distribuir-se també en una llicència compatible.
Que s'està fent amb els diccionaris?
Assumint la política de llicències existent, es planteja l'opció de rellicenciar els diccionaris amb una llicència compatible amb l'esquema del CVS de Mozilla (la trillicència). Això, òbviament, ha de tenir el vistiplau de l'autor o la comunitat encarregada d'aquest recurs. És possible rellicenciar una versió concreta o, per defecte, el projecte en sí, esdevenint les properes versió també compatibles. En el cas de la versió catalana, l'autoria del diccionari actualment recau en un parell d'autors. Cal dir que l'adaptació genèrica o puntual del diccionari sota una llicència compatible amb la trillicència, pot implicar que sigui inferior la possibilitat de lucre dels autors, si més no, en la venta de llicències comercials específiques per a usos privatius paral·lelament a la llicència lliure general.
Actualment s'està estudiant dintre del departament de llicències de Mozilla si podrien incorporar-se diccionaris amb llicències Creative Commons. En principi, atès que els diccionaris no serien estrictament com la resta de codi i potser no caldria considerar com a programari, aqueix tipus de llicència podria ser més adequat, però roman per determinar llur compatibilitat. Un exemple de diccionari lliure CC és el polonès.
Si no és possible afegir els diccionaris, llavors què?
Per tal de solucionar aquest problema i minimitzar les molèsties, s'estan cercant solucions. Ara per ara, els diccionaris, de fet, poden instal·lar-se com a extensions a les quals s'hi pot accedir des del menú contextual corresponent del corrector ortogràfic. Molt probablement es prendrà també la decisió d'afegir-ho a les pàgines d'inici de la Missatgeria, com de fet, ja hem fet a Softcatalà a la darrera versió del Mozilla. Actualització: Ara mateix hi ha un bug per a corregir-ho al Thunderbird.
Endemés, a la pàgina del projecte Mozilla en català hem habilitat una pàgina especial on s'inclourà informació al respecte que pot ajudar a l'usuari més inexpert. També s'ha suggerit que en els instal·ladors existís l'opció de baixar de la xarxa els diccionaris que triés l'usuari; així s'evitaria també el problema de les llicències.
Com a apunt, a diferència de l'OOo, que fa servir els mateixos diccionaris, la majoria d'usuaris lamentablement crec no utilitzen massa habitualment les possibilitats de correcció ortogràfica de la Missatgeria. Personalment, no obstant, trobo que és una característica que ha de potenciar-se entre els usuaris. Les incompatibilitats existents en la inclusió dels diccionaris, doncs, clarament dificulta aquesta tasca amb alguns usuaris; però tampoc crec calgui fer-ne'n dramatisme.
Referències:
- Copyleft a la Viquipèdia en català
- Llistat de llicències a la FSF. S'indiquen les que es consideren lliures, no lliures, llur compatibilitat amb la GPL i les alternatives per a altres tipus de treballs
- Informació sobre la MPL a Mozilla.org
- GPL vs MPL. Una argumentació favorable a la MPL davant de la GPL
- Crítica a la llicència NPL (també la MPL), per en Richard Stallman
- Incompatibilitat MPL/GPL
- Pedaços al Mozilla del programa privatiu Komodo
- El problema amb els diccionaris
- Discussió sobre els diccionaris a un fil de discussió del grup de localització de Mozilla
- Diccionaris MySpell per a l'OpenOffice. Mateix format que l'utilitzat als programes Mozilla
- Versió més actual del diccionari ortogràfic lliure català
- Diccionari polonès amb llicència Creative Commons
- Projecte Mozilla en català
http://ca.wikipedia.org/wiki/Copyleft
http://www.fsf.org/licensing/licenses/
http://www.mozilla.org/MPL/
http://www.croftsoft.com/library/tutorials/gplmpl/
http://www.gnu.org/philosophy/netscape-npl.html
http://www.tomhull.com/ocston/docs/mozgpl.html
http://aspn.activestate.com/ASPN/Mozilla/
http://weblogs.mozillazine.org/gerv/archives/008286.html
http://groups.google.com/groups...
http://lingucomponent.openoffice.org/spell_dic.html
http://www.jmoratinos.com/cgi-bin/index.php
http://www.kurnik.pl/dictionary/
http://www.softcatala.org/projectes/mozilla
Aviat, publicaré una segona part per a exposar altres temes...