Els dies 30 i 31 d'octubre van celebrar-se a Barcelona unes jornades sobre el fet nacional català i l'Islam. Durant l'edat mitjana la nació catalana va expandir-se a expenses de les terres de l'antic Al-Andalús, però també el mutu contacte alhora va conformar-li part del seu propi caràcter, i del qual encara en queda un ubicu llegat.
Si bé hi ha qui descriu que els mudèjars i moriscos podien haver adoptat la llengua catalana com a pròpia, la realitat és que sembla que van viure com a comunitats separades de la resta d'habitants del país, i després de tràgicos sucessos i revoltes, van ser forçats a emigrar al nord d'Àfrica.
Coincidint amb les jornades, el Punt publicava una entrevista a l'experta de l'Islam Dolors Bramon. En aquesta, en destacaria el següent text, en relació amb el recent cas de la nena gironina que portava un vel a les aules.

-Quin tòpic li molesta més?
-«El tema del vel islàmic m'emprenya perquè al meu entendre no és una cosa de compliment religiós obligat sinó que és una qüestió de tradició i sobretot d'afirmació cultural. Em produeix una reacció contrària perquè, desgraciadament, s'està expandint i això és un tirar enrere. No tinc res contra el vel. Tampoc contra la persona que es fa un pírcing. Sóc contrària a les imposicions i a les radicalitzacions. Em preocupa que es vegin a Catalunya dones vestides tot de negre i només amb dos centímetres d'obertura als ulls, cosa que aquí no s'havia portat mai ni quan manaven els musulmans. Tampoc m'agradaria que ara sortís un decret de la Generalitat que obligués a anar amb barretina. S'ha de tenir la llibertat per anar vestit com es vulgui.»

En aquest fragment l'autora detalla, com s'explica també aquí, que el vel no s'esmenta enlloc a l'Alcorà i és un costum adoptat posteriorment.
Personalment me neguiteja aquest cas en els infants, perquè si bé segur que hi ha casos que pot ser fruit d'una voluntat pròpia --no qüestionable doncs en els adults--, tinc la impressió que pot utilitzar-se en mainada per a inculcar la submissió sexual de la dona. I apart de l'obvi crim que això representa, és una barrera per a la configuració del futur del país; perquè pot estar-se dificultant els llaços d'amistat, relació i família entre ciutadans d'orígens diferents, especialment pel que fa a les noies amb vel.
Si bé l'anàlisi a nivell nacional és més complex en un país ocupat com el nostre, la barreja és una major garantia i símptoma d'una societat cohesionada i que pot aspirar a un futur més pròsper i estable que no una amb grups separats i amb desconfiança mútua. Si aqueixa no és dóna en les properes generacions, ens exposem a repetir els errors del passat.
Per a aquells que tenim l'escola molt lluny ja en el temps, ens calen més jornades com aquestes, o millor, formes de conèixer-nos amb els nostres propis veïns del barri.

Humor: Al·là és català