L'altre dia ma mare va trucar-me i demanar-me opinió. Estava interessada en comprar una espècie d'aspiradora de vapor anomenada Aqualimpia. N'havia escoltat un anunci per la ràdio -em va dir que era a Tele-Taxi-, i segons li havia explicat la venedora, amb qui havia contactat llavors i que vindria a fer-li una demostració a casa, era una eina de neteja multi-ús. Aquesta tant li permetia rentar el terra com tenir unes cortines immaculades sense gens d'esforç, podent-la ajudar així amb els seus quefers domèstics. El preu, d'acord amb la descripció que li havien facilitat, era de vora 1300 EUR, tot regalant-li amb l'adquisició algun electrodomèstic i vaixella. Pel que sembla, la modalitat de pagament era de terminis mensuals de 40 EUR.

En comentar-me el preu i veure al web del producte que no es tractava ni més ni menys que d'això, una aspiradora, vaig pensar que, per a aqueixa quantitat de calés, hom podria demanar també que l'aparell fes alguna mena de perversió. Per això en vaig desconfiar d'un bon començament.
No em va costar gaire trobar un fil d'un fòrum on hi havia queixes de compradors, i segons s'hi llegeix, en el negoci podria estar-hi involucrada una financera de préstecs ràpids que s'aprofita dels pobres il·lusos que acaben acceptant llurs condicions.

En avisar a ma mare del que podria haver-hi al darrere, i que, per tant, més valdria que quedéssim tots dos un dia per a anar diferents botigues a conèixer com està el mercat de les aspiradores, ella va telefonar la venedora informant-li que no volia cap visita, no fos cas que li encolomés tot i així una amb gran persuasió. Pel que sembla, aquella li va replicar que l'empresa era ben seriosa i que rebrien ben aviat un premi de la Generalitat (això no és necessàriament cap argument a favor amb el panorama actual), i que no se'n podia refiar de tot allò que es troba a Internet. Açò darrer és ben veritat, però també la xarxa és alhora una gran oportunitat per a accedir a més fonts d'informació. Personalment puc valorar les crítiques negatives d'un producte com poc merescudes i, fins i tot, injustes; però quan la qüestió és l'ortodòxia del finançament, que tan mal ha fet a la nostra societat (vegeu un anterior apunt), arrufar el nas crec que és el mínim que es pot fer, i per això, de passada, he escrit un text com aquest per a ajudar que no puguin aprofitar-se de més gent com pot ser la vostra mateixa mare.