La setmana passada es va celebrar la primera jornada del processament computacional del català i vaig aprofitar per a passar-m'hi una estona. Sens dubte, ha estat una oportunitat immillorable de conèixer la situació i desenvolupament de les eines existents en aquest camp.

El gruix més important dels assistents era de l'entorn universitari, representat per l'abundant quantitat de grups de recerca que s'hi dediquen al nostre país. Contemplar la gran quantitat de projectes interessants existents ha estat una alegria. Després de dinar vaig participar com a membre de Softcatalà en una taula rodona sobre l'estat de la qüestió. El meu discurs, força compartit amb el company de taula, Mikel Forcada, va consistir bàsicament en emfatitzar la importància de l'alliberament de recursos lingüístics i del codi font com a pas preliminar per a la millora del diàleg entre els diferents actors involucrats: acadèmic, empresarial, administratiu, comunitari i usuari final. En definitiva, per a fer avançar la nostra llengua i per a crear un ecosistema (i mercat) saludable al voltant d'aquestes tecnologies.

Crec que aquesta jornada ha pogut servir per a la creació de lligams entre diferents assistents i, en uns mesos o pocs anys, els usuaris podran adonar-se dels fruits que se'n derivaran. Per exemple, Softcatalà, com a actor comunitari en aquest entorn, en les seues iniciatives de creació i promoció de recursos lingüístics en català, actualment ja coŀlabora amb diferents administracions i grups de recerca perquè l'usuari catalanoparlant pugui beneficiar-se d'aquesta riquesa. Per a una llengua en una situació sociolingüística com la nostra, l'exceŀlència, la cooperació i la gestió eficient i racional dels recursos és un requeriment ineŀludible per a afrontar el futur.

Joan Montané i Joan Moratinos, responsables dels projectes del diccionari de sinònims i del corrector ortogràfic de Softcatalà.

Un punt interessant que ha sorgit durant la discussió, i que no només afectaria a la recerca en lingüística computacional, sinó a tota la recerca en general que es fa arreu del país, és l'accés obert i l'aplicació de llicències lliures al codi dels projecte finançats públicament. Aquí és molt important que l'entorn acadèmic preocupat pel desenvolupament social i tecnològic adopti una postura de pressió, «lobby», al respecte. És veritat que assumir aquest model implica una càrrega addicional de feina per als grups, però els guanys que potencialment poden seguir-ne són tals que els organismes responsables del finançament de la recerca crec que han de començar a exigir-ho com a requisit per a les ajudes.

Paraŀlelament a això, pot plantejar-se si pot ser necessària l'existència d'un repositori per a documents i codi que garanteixi el correcte seguiment d'aquests compromisos i alhora faciliti l'accés de la recerca pagada públicament tant a la resta d'investigadors com a la societat en general. Potser aprofitant el ja existent RACO?

Nogensmenys, tal i com des del públic va replicar-se, un dels aspectes més delicats és quan en el finançament de la recerca en centres públics poden intervenir tercers actors, com ara empreses. En aquestes circumstàncies, on poden confluir interessos particulars que podrien advocar per una protecció del coneixement resultant (però no necessàriament, atès que depèn del model de negoci del tercer), considero que cal mirar d'alliberar el màxim possible en tant que una part del suport ha estat públic (per exemple en les mateixes infraestructures o en la formació del personal).
Una opció podria ser un temps de gràcia addicional per a la publicació oberta i l'alliberament dels resultats, o bé l'establiment previ de quines parts de la recerca estan subjectes a unes o altres condicions. Sigui com sigui, l'objectiu ha de ser que aquestes mesures contribueixin a un millor panorama en la societat del coneixement actual i que impulsi el desenvolupament nacional i internacional dels diferents sectors que hi han de ser partícips.

Malauradament, molta gent que ha de prendre la decisió final sobre aquestes qüestions desconeix la implicació d'aquestes polítiques, o simplement es perden amb la terminologia associada a aquestes visions. Per això, crec que és important que tots aquells que creiem en aquesta direcció en la producció i tractament del coneixement, puguem fer conèixer les nostres propostes i fer entendre les motivacions per a evitar que es dilapidin (intencionadament o per ignorància) els escassos recursos comuns dels quals disposem.