Submitted by toniher on
Van passant els mesos i encara no havia fet un petit resum d'allò que va ser la jornada electoral de les eleccions del 14F per al Parlament de Catalunya, on vaig participar en una mesa del meu barri. M’havia fet el propòsit de deixar constància del fet abans de la constitució del nou govern, però mira que en sóc de mandrós, que tot i que m'ho han posat fàcil, al final han fet més a via que jo.
Aquesta era la primera vegada que participava en una mesa electoral. La convocatòria de les eleccions, precedida per una legislatura anodina en el context d'ensinistrament colonial i campiquipuguisme nostrat i, al seu termini, per l’esdeveniment de la pandèmia, no va ser exempta de grans polèmiques. Finalment es va imposar el criteri dels grisos amb rosa decorativa a la butxaca i, amb l’empenteta judicial de rigor, es va posar en funcionament la maquinària electoral a marxes forçades. Immers en la histèria pandèmica i en el brunzit ambiental d’opinadors varis, un vespre rebo la visita d’una simpàtica cartera que em vol lliurar una notificació. En la porta, sense parlar gaire i amb un esclafit de riure per sota la màscara, li pregunto mig afirmant-ho si era per a la mesa electoral. I bé, així va ser, sinó no estaria escrivint això ara mateix... En rebre l’anunci, més d’una persona amb qui vaig parlar em va suggerir si no em plantejava presentar cap exempció o per l’estil per a no participar-hi. Però he de dir que, francament, comprenent el legítim temor de molts i tenint la sort de no ser de cap grup de risc, la implicació era quelcom que precisament m’interpel·lava. Havent passat per l’experiència de l’ORFEU uns mesos abans, en un context de major incertesa i estrès, això era quelcom que em semblava assumible i, al cap i a la fi, una nova batalleta per a acumular al sarró.
Havent acceptat el repte, el dimecres abans de les eleccions, després d’haver rebut un SMS uns dies abans, vaig haver d’anar al meu CAP per a fer-me una prova d’antígens. Cal dir que era la primera vegada que me’n feia i, després de fer cua i que m’entaforessin un palet pels narius, em van dirigir a una sala, ben ventilada això sí, on s’hi acumulava qui havia estat examinat. A la sala vam ser-hi al final vora una quinzena o vintena de persones, esperant com a molt un quart d’hora d'ençà que va acabar el flux d’entrada de subjectes testejats. Llavors vaig notar que, discretament, com a molt un parell de persones, van sortir abans de la sala a petició d’una infermera. Passats uns minuts més ens van anunciar que tots érem negatius i que podríem sortir ja per a rebre mitja hora més tard en la taquilla corresponent la notificació absolutòria. Fent una visita de rigor amb un cafè sol en mà a un sofert bar a la vora del CAP, passada ja la mitja hora, me’n vaig poder anar cap a casa amb el paperet de benedicció sanitàrioelectoral (acompanyat pel pertinent SMS confirmador unes hores després). Minuts més tard de l’esdeveniment vaig recapacitar que possiblement els companys als quals se’ls havia demanat sortir abans d’aquella sala, possiblement fossin positius.
Aquells dies vaig llegir-me un parell de vegades la guia electoral i seguia àvidament el compte de Twitter d'Ismael Peña-López per a estar al dia de qualsevol novetat. No justificant-ho pel fet que a algú he sentit comentar que hi tinc certa semblança física, cal reconèixer-li tant a ell com a la resta del seu equip la temprança, paciència i encert en el percal on ens vam acabar trobant tots plegats.
El diumenge finalment va arribar. Atès que a les 8 ja havia de ser al col·legi electoral que em corresponia, vaig acabar començant el dia i els quefers que l’acompanyen possiblement mitja hora abans del que habitualment faig els dies feiners. Com a novetat respecte a anteriors eleccions, les meses es van repartir en 2 edificis. L’escola Casas va acollir la meitat de les meses que rebia habitualment i la resta van passar a l’ajuntament del districte, tot just davant. Va passar una bona estona fins que vaig poder dirimir allà on em tocava, quan algú va finalment obrir la porta de l’escola, que és on acabaria passant-hi la major part del dia. Va passar una bona estona fins que els representants de la junta electoral, acompanyats per un parell de policies municipals, van començar a dictar i escodrinyar en els seus llistats els responsables de les meses. En l’avorrida espera vaig parlar de coses banals amb la gent que m’acompanyava, altres membres de les meses o els mateixos policies. Mentrestant, també feia fotos a l’entorn. Al final a la meva mesa no hi va comparèixer el president, un jove substitut que si es va personar de bon matí al pati de l’escola, en va ocupar el seu lloc.
Tot i que el president i el vocal segon, jo, érem novells en tot això de les meses electorals, vam tenir la sort que el vocal primer havia estat president una dècada abans si fa no fa. La seva experiència, sens dubte, va fer tot plegat molt més fàcil del que podia haver estat.
Minuts abans de les 9 del matí vam estar posant a lloc tots els diferents elements del que seria la mesa, i adequant-nos a l’espai que ens trobàvem. Ja d'un bon començament vam adonar-nos que la il·luminació no era l'adequada, i després de demanar-ho, una hora més tard se'ns va proporcionar una làmpada.
Pel que sembla, ni a la nostra mesa ni al nostre col·legi no hi havia cap interventor, però hi vaig comptar uns 4-5 o apoderats de partits al llarg de tot el dia. Si no recordo malament, uns 3 de bon matí en començar.
Cal destacar que un d'ells era molt repel·lent (ometo de quin partit era). Ens va demanar paperassa, que certament li corresponia cal dir, però crec que ho va fer no de les millors formes possibles. Davant de la meva ignorància novella, i malgrat les seves presses, vaig voler assegurar-me en la documentació que era així. Suposo que arran de les meves ganyotes, o potser simplement perquè no li calia fins al final de la jornada, —que, cal dir, tingué millors formes—, no va tornar a empipar.
Tot i que els col·legis havien de ser oberts a les 9 del matí, tinc la impressió que el meu no va començar a ser-ho fins a possiblement un quart d'hora més tard. Pel que sembla, no hi havia electors que estiguessin esperant a ser els primers a votar. També de bon matí ens vam adonar que podríem acabar emmalaltint, però potser no pas de COVID-19, sinó d'una calipàndria pel corrent i fred que venia de les finestres obertes (precisament per a evitar la infecció per coronavirus). De les diferents màscares disponibles, tot i que durant el gruix més gran del dia podíem utilitzar simplement de tipus quirúrgic, jo vaig optar per precaució emprar una FFP2 per a tota la jornada. Cap a mig matí ja van començar a formar-se cues i a presentar-se gent perduda que no sabien on havien de votar, alguns havent esperat més d'un quart d'hora per a poder entrar-hi. No descartaria que algun ho acabés deixant estar i no acabés anant a dipositar el seu vot al final. Per a estar distret em vaig emportar amb mi mòbil i la tauleta per a llegir, juntament amb un carregador per a mantenir en vida tots dos dispositius. Però bé, cal dir que els vaig acabar emprant poc perquè, tot i que l'estrès no seria comparable al d'altres eleccions, on la mateixa sala era atapeïda de gent i amb el doble de meses, tampoc no acabaves tenint prou temps per a reprendre una lectura productiva.
Al migdia ens vam repartir les hores quan havíem d'anar-nos-en cada un 3 membres de la mesa a dinar, mentre els 2 altres companys quedaven allà. Jo vaig anar-hi de 14 a 15, i si no recordo malament, vaig endrapar un bacallà preparat amb algun acompanyament addicional, tot seguit unes postres i un cafè llarg. En tornar al col·legi, en va seguir una molt avorrida tarda. Pràcticament tothom qui havia d'haver votat tinc la impressió que ja ho va fer abans del migdia. Sigui com sigui, tot i que ja no hi va haver-m'hi més cues, el flux continuava constant, fet que em va impedir, com comento a dalt, reprendre la lectura de cap llibre electrònic. En algun moment em vaig escapar per mirar de trobar on agafar un cafè per a emportar, clar, abans de les 17, perquè en aquella època a aquella hora ja havien de tancar els serveis de restauració. Com a anècdota, havent dinat ens havia arribat una notificació de la junta electoral informant que els sobres amb fulls en blanc serien considerats nuls. En el recompte vam notar, si no recordo malament, com a mínim un parell.
Un fet que va trencar la desídia de la tarda, va ser la visita d'uns joves periodistes del Diari de Barcelona. Van entrevistar-nos a la nostra mesa i, fins i tot, van muntar un vídeo del moment que vaig vestir-me per a la franja horària de 19 a 20. Durant la dita franja se suposava que havien de venir-hi a votar els positius i sospitosos de COVID, juntament amb els seus convivents. Tot això no deixava de ser una recomanació i difícilment hi havia forma de garantir que fos així. Per altra banda, cal no oblidar que aquesta vegada s'havia facilitat la possibilitat de vot per correu, fet que havia portat a queixes dels treballadors d'aquest servei.
Al llarg de la darrera hora, abans doncs del tancament de les meses, van acabar arribant al nostre col·legi només 3 persones al final. I, de fet, cap d'elles va anar a la nostra mesa. No em sembla gaire estrany tenint en compte l'estigmatització que podria interpretar-se en l'acte de votar davant d'una mesa vestida com uns astronautes.
Tocades les 8 del vespre, vam començar a procedir amb la finalització de la jornada. El primer pas va ser la transferència de vots per correu. Per les característiques de la jornada, enguany van ser un bon gruix de sobres i les comprovacions pertinents abans de dipositar-los un per un a l'urna van portar una bona estona. Un cop fet això, vam tenir l'ocasió de votar els membres de la mesa. Tot seguit vam començar l'escrutini, vam escampar i agrupar diferents papers al llarg de les taules que teníem i vam començar el recompte i apilament segons els diferents partits que es presentaven a les eleccions. No vam tenir problemes significatius i vam poder revisar que els nombres eren els que eren més d'una vegada. Vam ser la darrera mesa del col·legi en acabar, però a les 10 vam poder signar l'acte d'escrutini i lliurar els respectius papers signats a les diferents parts implicades, fent públics així els resultats per a tothom. Vam fer una mica de neteja de tot l'espai i abans de les 22.30 jo ja havia sortit del col·legi. Cal dir que el sofert president va demorar la tornada a casa pel capdavall com a mínim 1 hora perquè va haver de portar les actes electorals.
Esgotat, vaig poder arribar a casa travessant el barri ja confinat a aquelles hores. Com molts altres catalans, vaig posar-me a seguir els resultats, que en aquells moments ja eren prou avançats, i a escoltar les tertúlies habituals de les eleccions. Estrictament, podia haver demanat un permís de reducció de les 5 primeres hores l'endemà a la feina, però al final no ho vaig considerar. Si més no, durant el diumenge no vaig tocar cap terminal, que ja és molt.
Malgrat les veus d'alarma poc abans dels comicis, al final tot plegat sembla que no va tenir cap efecte en les mètriques d'evolució de la pandèmia. Cal agrair en l'organització de tot el dispositiu la gran cura i mitjans implicats per a preservar la seguretat dels qui vam ser membres de les meses, però alhora sap una mica greu part del dispendi, especialment el dedicat a la «franja infecciosa», que va tenir una minsa participació. Caldria esperar que en futures eleccions que coincideixin amb emergències sanitàries, i potser per a totes les eleccions en general, s'haurà pogut aprendre d'aquestes experiències i es podrà optimitzar en aquest sentit.
