Que hi ha una davallada del vocabulari emprat per la gent, i ja no parlem de les dites, els girs o altres expressions, és quelcom que de ben segur hem pogut comentar tots compartint un bon àpat o simplement fent el toc (un beure).
De la mateixa manera que fa alguns mesos parlava de la queixa d'alguns nordcatalans pel que fa a la infrarepresentació al nou DIEC2 de mots propis, fa un parell d'anys Eugeni S. Roig també es lametava a un seu llibre pel que fa a les varietats valencianes.
Avui amb altres interlocutors de parlar central com el meu, entre els quals n'hi havia un de ben a prop de l'Empordà, he descobert que desconeixien què era un papibou. Després de la sorpresa, m'he adonat que, de fet, no hi ha cap referència ni al DIEC2 ni al GDLC -sí per exemple per a cullereta o renoc-.

Tot i que s'associa a les varietats centrals una major vitalitat per tenir la cobertura d'un major nombre de mitjans i de parlants, tampoc estan exemptes d'una pèrdua de lèxic tradicional i regional; i m'arriscaria a dir que possiblement hi ha una menor consciència que en altres parlars al respecte.

Enllaços

• Els papibous a les Gavarres
• De lèxic valencià