Breument comento el meu viatge a Alacant en motiu de la manifestació de la diada del 25 d'abril d'enguany.

Des de Barcelona vaig anar-hi amb gent d'Estat Propi, com ara n'Alexis i na Blandine, acompanyats de n'Imma i na Maria. A l'estació ja vaig trobar-me amb na Sílvia, qui havia vingut de Girona gràcies a un bus d'Òmnium Gironès. Més gent va sumar-s'hi a les diferents estacions on va fer parada el tren (Tarragona, Castelló de la Plana i València).

Sens dubte, l'anecdota de la jornada va ser l'accidentat trajecte del tren Jaume I. Durant més de 3 hores vam estar aturats a les vies entre Xàtiva i Canals. N'Alexis anota la incidència juntament amb el recorregut del tren, enregistrat gràcies a GPS. Tot i que al principi vam témer que fos acció de blaveros o altra mena de vàndals espanyolistes, sembla que només va ser un episodi més del dia a dia de RENFE; tot i que el servei del ferrocaril afirmava una i altra vegada que el fet no era gens habitual.

Per sort, se solucionà tot plegat i la manifestació va modificar lleugerament el recorregut per a que poguéssim unir-nos-hi. La dissort passada vam oblidar-la amb una rebuda de la Muixeranga dels Negrets, i la gana alleugerida amb uns entrepans que havia preparat la gent d'Alerta Solidària per a finançar el procés de dos encausats per accions contra immobiliàries. La inicial arrossada prevista per l'organització havia estat prohïbida per l'ajuntament (sota el poder del PP).

A la manifestació vaig trobar-me amb en Jordi, qui havia vingut acompanyat de València, i també a en Pau, oriünd del sud del país, que em comentava fascinat l'alta assistència a l'acte.

Un dels moments més emotius de la travessia pels carrers d'Alacant fou l'homenatge que es féu davant el mercat central de la ciutat, que havia estat victima de l'aviació feixista feia 70 anys, com també de Miquel Grau, assassinat feia 31 anys en defensa del llavors estatut.

En finalitzar la manifestació, férem un mos a un bar de tapes proper a la plaça de braus i ens n'anarem després cap al concert, on lamentablement férem tard per als dos primers grups...
Després d'unes quantes hores de bona música, xerinola i uns quants burrets, cap a l'estació, d'on el tren partí al voltant de 2/4 de 4 de la matinada. El bar del ferrocarril fou una festa tot la nit, tot i que jo vaig preferir mirar de dormir com vaig poder encaixat en els seients... Al voltant de les 10 del matí arribava a casa, al Clot.

Enllaços

• Fotos de n'Alexis
• Crònica d'en Dídac Lopez