Durant les darreres setmanes s'han succeït diferents notícies que han posat al centre d'atenció mediàtic Mozilla. Després de tot això, he arribat a la conclusió que calia fer l'esforç d'escriure quin eren els meus pensaments de forma pública, per respecte a mi mateix, però sobretot també per la resta de companys que col·laboren en aquest projecte i especialment per la gent del meu país a qui em dec pel que ha estat sobretot la meva tasca en aquesta iniciativa.
Són molts anys que he contribuït en el projecte Mozilla, amb els primers binaris del Firefox empaquetats en català, que encara es poden trobar a l'FTP de Softcatalà http://ftp.softcatala.org/softcatala/firefox/, i que ara ja tenen més de 10 anys… Estic orgullós d'haver pres llavors la decisió de començar a col·laborar-hi, perquè gràcies a això he pogut créixer com a persona en molts aspectes, perquè m'ha facilitat poder compartir visions amb altres companys d'arreu del món, i perquè he pogut ajudar que la meva llengua, el català, i també d'altres en situació de minorització (com ara l'aragonès) puguin tenir una oportunitat 'digital' en aquest món on vivim… Dit això, he de dir que ja fa anys que em trobo incòmode amb aquesta participació. La darrera vegada ha estat amb la decisió de permetre l'ús del DRM en el navegador Firefox. Podeu llegir-ne diferents opinions al respecte extensament en diferents articles que es troben a la xarxa.

En tot cas, a nivell personal, la pregunta que em faig és: ¿d'on sorgeix aquesta incomoditat que expresso? Doncs, bàsicament de les expectatives que em puc fer a partir de la meva participació respecte a la realitat que percebo de l'organització.
En aquesta percepció hi té a veure tant la part que percep com aquella percebuda i, sens dubte, totes dues han canviat objectivament al llarg d'aquests 10 anys. A continuació miraré de detallar-ne, parcialment, l'evolució.

Fa 10 anys, coincidint amb un recent canvi de govern i després d'anys de sensibilització social —tot i que amb una qüestionable transversalitat i impacte—, hi havia un ambient d'esperança pel que fa a les perspectives del programari lliure a Catalunya. En aquell context, un linuxaire enèrgic i jove com era jo llavors va començar a col·laborar amb Softcatalà i va assumir de primera mà la traducció de la que era la suite Mozilla i poc després els nous Firefox i Thunderbird.
Podríem dir que Mozilla havia nascut 6 anys abans, quan Netscape, l'empresa que desenvolupava la llavors suite d'Internet amb el mateix nom va decidir alliberar el codi d'aquest programari davant l'esdevinguda supremacia de l'Internet Explorer, navegador de sèrie dels populars nous sistemes operatius Windows. Mozilla, que era el codi en clau de la suite que distribuïa Netscape, va esdevenir ensenya del que seria el moviment del codi obert (open source), que simplificadament podríem considerar com la resolució del conflicte entre la cultura del programari lliure i la de les grans empreses de programari. El projecte Mozilla va avançar, no amb pocs problemes, al llarg dels anys sota el paraigües de diferents organitzacions: Netscape, AOL i finalment la Fundació Mozilla, que va engendrar més endavant la seva Corporació.

En aquells moments, el moviment del programari lliure, deixant apartada la disputa dialèctica entre el que és codi obert i programari lliure, va bolcar-se en Mozilla per tal de batre l'enemic que representava Microsoft. L'empresa de Redmond no creia en Internet realment, essencialment perquè el model de negoci que aquesta obria representava una amenaça per al seu model basat en productes d'escriptori. Fruit d'aquesta lluita, encapçalada per Mozilla amb l'emblema del Firefox, la Internet, al voltant del protocol web, va madurar fins a nivells que ningú hagués imaginat pocs anys abans, donant lloc al que es va conèixer com a Web 2.0 i, poc després, també a les actuals i omnipresents xarxes socials.

Qui hagués dit que el llenguatge JavaScript, obra també de Mozilla, que s'utilitzava al principi per a poc més que per a mostrar molestos diàlegs a la finestra del navegador, podria acabar ocupant a dia d'avui pràcticament tota la diversitat de les aplicacions informàtiques, tant a nivell de client com de servidor…

Gràcies a, entre d'altres, a aquest ímpetu darrere de Mozilla, Silicon Valley va començar a ser la Meca mundial de la innovació; ja no tant en la fabricació de maquinari i components informàtics, sinó en la creació de programari cada cop més complex que sovint només residia a 'Internet', el que avui en dia anomenem el 'Cloud'…

La conjunció de la xarxa i el codi obert va permetre la re-invenció i l'èxit de companyies com Apple, i l'emergència de nous actors, ara esdevinguts hegemònics, com és el cas de Google.

Finalment Mozilla, amb el seu navegador Firefox, podríem dir que va esdevenir victoriosa en la guerra dels navegadors, aconseguint que Microsoft perdés la seva gran quota de poder i fent a més que s'erigís una altra realitat econòmica i social al voltant de la xarxa WWW. En aquella guerra encara no existia el concepte de l'”Open Web” que Mozilla ha utilitzat els darrers anys, i les banderes que erigíem soldats rasos com jo eren el respecte pels estàndards oberts a la xarxa i el programari lliure (més que no de fet el codi obert). Crec que molts dels que vam ser membres de la infanteria d'aquelles confrontacions vam quedar embriagats d'aquella èpica…

Però, el món ha canviat substancialment després d'aquella guerra, i molts crec que no hem estat conscients fins recentment de l'abast de les transformacions que hi hagut, de les quals, en certa manera, ens podríem arribar a sentir corresponsables o còmplices. També és el cas de Mozilla… La Internet, o especialment el Web, que en definitiva aquesta havia fet emergir, es va continuar desenvolupant a un ritme que va acabar esberlant les parets d'aquella incipient fundació. Google, Facebook i alguns altres han contribuït a fer que el Web arribés a usos inimaginables fins llavors: reinventant les relacions personals i també els modes de producció i col·laboració. Però Mozilla, de ser inicialment l'impulsor principal en el desenvolupament del Web, va acabar esdevenint un actor més, important, però un actor més en definitiva…

Innovar en el WWW és car i, sobretot, a l'hora de fer un navegador, que no deixa de ser la porta d'entrada a Internet per a la immensa majoria de la gent (deixant apart les apps mòbils). Com a mínim hi ha el cost del salari dels experts i desenvolupadors que ho fan tècnicament possible. I els diners, en el cas de Mozilla, avui en dia provenen majoritàriament de Google.

Podríem considerar que Google ha agraït així a Mozilla la rellevància que va tenir en la seva pujança, però per a Mozilla, el que va ser inicialment un acord comercial ha passat a ser una relació d'incòmode dependència no només econòmica sinó també de model tecnològic. Mozilla no té més remei que seguir l'estela que marquen actors amb més recursos econòmics que ella, perquè són precisament aquests els que estan creant la nova Internet que s'està construint, i on altres a més s'hi estan enriquint ràpidament i profusa.
Té sentit que Mozilla cerqui desesperadament diversificar les fonts d'ingressos per tal d'evitar la pràcticament total dependència que té de Google i, en aquest sentit, cal entendre la recent proposta d'afegir anuncis a la pàgina inicial i també la col·laboració amb diferents operadores telefòniques amb el desenvolupament del sistema operatiu mòbil Firefox OS.
Mozilla, per a continuar sent un actor important en el sector de la Internet, es veu obligada a ser cada cop més com la resta dels seus competidors. Cal una gran plantilla de treballadors per tal de no sortir de la carretera de la marxa tecnològica, a més amb l'agreujant de trobar-se físicament en un dels indrets més cars i especulatoris del món (precisament per acció de l'efecte del propi WWW). Al mateix temps, per tal de ser vist i participar com un membre més en la lliga dels grans, s'incorre en la necessitat de tenir fastuoses seus a San Francisco o Paris, i provar de deixar la major empremta possible en el business-aquelarre del Mobile World Congress de Barcelona.

I, en tot això, quin paper juga aquella armada global de 'gladiadors per la llibertat' que va emergir durant la guerra dels navegadors? Aquí és on sorgeix el conflicte amb el que seria 'la comunitat'. En una comunitat, segons el paradigma del codi obert del bazar (p. ex. el kernel de Linux), hi trobaríem grups de participants diversos treballant al voltant d'un mateix projecte. Podríem trobar-hi empreses, 'freelancers' i voluntaris, els quals poden estar motivats tant per interessos lucratius com també per motius aparentment desinteressats; alhora, hi pot haver o no una entitat, com ara una fundació, que estableixi una governança entre els diferents participants.
En el cas de Mozilla, el 'core' de treballadors de Netscape sempre ha estat també el nucli principal en aquesta comunitat. Però, per la intrínseca acceleració del que implica el desenvolupament d'Internet, avui els treballadors de la corporació de Mozilla representen amb escreix la participació majoritària en la producció del que és el projecte Mozilla. Només a certa distància hi segueixen empreses col·laboradores en el Firefox OS, com és el cas de Telefónica. En aquest context, el que molta gent dins de Mozilla entén actualment com a comunitat és tothom qui, essencialment de forma voluntària, participa en tasques com ara la localització però, sobretot, en l'amplificació del soroll del màrqueting social.

Tot i que el paper d'aquesta massa voluntària podríem dir que no és central en els processos de Mozilla, és innegablement un valor afegit per arribar allà on la competència sovint ho té molt més difícil. El conflicte és que aquesta massa sovint beu de l'idealisme de les guerres passades i això no lliga massa bé amb l'organització actual tal i com és, o si es vol, com s'ha vist obligada a ser. En aquest sentit, programes de captació de voluntaris del tipus Reps, han provat de generar un nou exèrcit de voluntaris 'compliant' amb la nova realitat que ha emergit, més asèptics en ideologia i també més amarats en 'branding'. En la mateixa línia, cal entendre la preparació esdeveniments del tipus Mozcamps o MozSummits, que reuneixen cada vegada més i més gent d'arreu del món per tal de crear un sentiment d'experiència (i marca) compartida d'acord amb els objectius que van succeint-se en cada edició però, en tot cas, sense voler entrar en la pregunta més profunda, i alhora més evident, de… per i per a què som aquí?

Malauradament, com que les pressions socioeconòmiques i tecnològiques que explico a dalt condicionen més i més Mozilla, els encarregats en certes àrees de l'organització són contractats i portats a parametritzar cada cop més com han de ser les contribucions i quin és el retorn que se n'ha d'esperar simplement per poder així mantenir tota l'estructura amb el cap sobre l'aigua mentre puja la marea.

Arribats aquí, el dilema que crec que podem tenir molts dels que podem estar vinculats amb el pensament del programari lliure o de les llibertats civils és pensar que Mozilla ha esdevingut talment 'Too big to fail'.

En aquestes circumstàncies, crec que el millor és assumir on som i començar ja a treballar en una minimització d'uns hipotètics danys futurs. Per posar un exemple, aixoplugats en el si de Mozilla han pogut néixer projectes valents com ara Persona, en pro d'una Internet distribuïda, però que ara ja no tenen continuïtat en l'organització per la necessitat de focalitzar-se en treballar a partir d'una realitat basada més en productes i serveis centrals. Aquests queden a l'espera que tercers puguin utilitzar-los i fer-los evolucionar…

En el sentit d'aquest comentari, considero que el més adequat és que acceptem allò que Mozilla no és ni podrà materialment ja ser, sobretot quan sovint ens hem deixat portar per les projeccions que fem d'uns ideals propis. De la mateixa manera, demanaria a l'organització abandonar l'ús de certes evocacions discursives (que normalment s'articulen ja buidades de tot significat d'antuvi), descartar voler liderar cap 'moviment global' (fet que a més pot fer despertar moltes susceptibilitats en el context geopolític actual) però, en canvi, prestar-se plenament i conscientment a continuar excel·lint tecnològicament en els principis de codi obert, fet que pot portar a conrear productes líders com han estat el Firefox i podria ser en un futur també el Firefox OS. El que és més, persones com jo continuarem col·laborant en tots aquells aspectes on tinguem convergència d'interessos que, sens dubte, podran continuar essent-ne molts.

M'imagino que tot aquest afer del DRM al Firefox ha estat un bon 'reality check' per a molts dels col·laboradors del projecte Mozilla, jo el primer… Però això ara ens ha de permetre l'oportunitat d'afrontar de cara i de forma nua els reptes que ens presenta la societat tecnològica actual des de la nostra i pròpia perspectiva, que no és una tasca fàcil ni a vegades tampoc agradable…

Fotografia del monument que sarcàsticament alguns podrien anomenar: «Memorial als Caiguts per la Comunitat de Mozilla» a la seu de San Francisco de Mozilla.