Avui llegeixo un interessant article de n'Hector López al diari Avui.

Després d'haver-lo llegit se'm presenten alguns dubtes i ja que hi sóc, aprofito per divagar una estona...
El que no tinc massa clar és fins a quin punt les noves generacions també poden haver adquirit alguns dels tics franquistes que llurs pares havien incorporat del sistema. Si a això li afegim l'apatia individualista del món occidental d'avui en dia, i ja sense considerar l'acció dels mitjans de masses majoritaris, ens trobem amb una mala combinació.
En el context nacional, sovint es parla de fer pedagogia a Espanya o al món sobre la nostra realitat. Això no és dolent però no deixa de ser secundari al que realment és important: Fer pedagogia al nostre país.
Com a símil, en el món del programari lliure en català sabem que hem de superar molts prejudicis, tant a nivell de programari com de llengua per part d'aquells usuaris no conscienciats i ancorats en una inèrcia d'hàbit que fins i tot els hi és perjudicial. La nostra resposta és mirar d'oferir no només un producte igual sinó molt millor i més proper a les persones. Segons la meva opinió, a nivell nacional hem de fer el mateix.
Precisament, davant de la indiferència d'una majoria que podria ser hostil als canvis de per se, hem de treballar per una nova realitat més lliure, social, innovadora i propera al ciutadà en la que s'hi senti partícip. Això no ho podem perdre de vista. Aquesta és una feina feixuga i injustament sempre se'ns demanarà mil cops més que aquells que fonamenten la indiferència i l'immobilisme amb totes llurs armes, però després tot aquest esforç i mirant cap endavant, no només tindrem un país lliure, sinó també una societat més justa i avançada que la que podem tenir avui en dia.