Aquest és el títol d'una compacta carta al lector al diari Avui.
El lector comenta que qualsevol catalanista que es preciï hauria de reivindicar la independència. Fent una ullada al panorama actual, veiem que o bé molts dels que s'anomenen catalanistes realment no ho són o si bé ho són no fan la proclama per altres motius.

En el primer cas doncs, definir-se com a catalanista és com una estratègia de màrqueting per defensar altres models encara que puntualment poden incorporar-se reclamacions nacionals, culturals o altres compartides.

Centrant-me en el segon cas, en els que en principi haurien de ser catalanistes, d'entre moltes de les possibles explicacions que em vénen al cap, en plantejo dues:

• L'independentisme fa por, sigui tant plantejar-ho com només anomenar-ho. Això tinc la impressió que és fruit d'associar-lo amb la violència o amb la deprivació dels drets individuals, i és una concepció intencionalment promoguda pels mitjans del país o estrangers que hi estan en contra, i fora de context amb la realitat social del nostre país.
• Davant de la incertesa del com, més val ni plantejar-s'ho. Amb això es prefereix eludir la reflexió ulterior sobre el tema que sempre és una cosa beneficiosa, a expenses de continuar patint les imperfeccions i vicis actuals.

En conclusió, totes dues actituds des del meu punt de vista provoquen que la societat hagi de romandre en un estat d'immaduresa respecte als problemes que li pertoquen. Assumir la independència tant en la discussió, com en el procés com en el posterior assoliment i consecució implica que la ciutadania hagi d'adquirir una major actitud critica i de responsabilitat respecte als seus problemes, estalviant-se així molt dels efectes negatius d'una administració d'aliena sensibilitat, però també deslliurant aquella d'aquells greuges que puguin respondre més a les nostres limitacions o del món actual.

En definitiva, voler una Catalunya independent és demanar que tinguem una actitud adulta d'una vegada. Assumint això, com tot, críticament, i no acceptant duros a quatre pessetes ja comencem a fer camí.