Avui al vespre he anat a l'Auditori de Barcelona per a assistir a l'acte de campanya central que ha organitzat Òmnium Cultural i altres entitats pel NO a la Constitució Europea.
Hi han parlat i mostrat raons pel NO, Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, el filòsof Josep Maria Terricabres, Pep Riera, ex-coordinador d'Unió de Pagesos i Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau.
Finalment, en Lluís Llach ha ofert tres de les seves peces; la darrera, crec que molt amb consonància amb el motiu per al que érem allà:

No abarateixis el somni

No abarateixis el somni
res més que això tinc per dir-te, si vols
no abarateixis el somni
que és com l'estel que hi ha al fons del camí.

I si cal refarem tots els signes
d'un present tan difícil i esquerp
però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història d'empeus.

I si cal conviurem amb la misèria
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d'amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.

No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.