Bona part d'aquesta setmana he assistit a moltes de les diferents xerrades i actes del VI Simposi europeu de la Protein Society, Protein Society 2005 a Barcelona. Aquest ha estat organitzat, segons la meva opinió, de forma excel·lent per Francesc Xavier Avilés de l'IBB i Enrique Pérez-Paya del FVIB-CSIC.

El simposi fou inaugurat pel conseller del DURSI Carles Solà. En la seva xerrada va fer-se èmfasi al recent trasllat de la Federació Europa de Biotecnologia d'Holanda a Barcelona, com també la constitució de l'EuroBioCluster del Sud d'Europa (via Enfoca), que s'engloba dintre del projecte de Bioregió catalana iniciat pel mateix Departament. Aquesta és una gran notícia per als catalans que treballem en aquest camp.
No obstant cal dir, com molts vam coincidir després del discurs, lamentablement això contrasta amb la situació de precarietat laboral i sovint mancances que caracteritza el nostre treball, particularment i, amb coneixença pròpia, dels becaris que som els que portem a terme la major part de recerca en el nostre país.
En aquest sentit, sense unes millors condicions socials, es fa difícil que pugui florir plenament el projecte.
Per altra banda, a diferència del que he pogut escoltar en altres xerrades del DURSI (on s'ha pres una perspectiva mundial o europea), s'ha comparat la situació catalana en clau de superioritat en un context regional espanyol. A pesar del que alguns podrien considerar, això no és precisament un discurs catalanista i amaga la vertadera realitat respecte al que compta, que és el desenvolupament en un context global.
Puc entendre potser aquesta posició a nivell de promoció internacional, i també hem de ser conscients de les restriccions que provoca la dependència a Espanya en moltes de les polítiques del camp; però aquest tipus d'afirmacions pot provocar recels a nivell nacional, per conèixer, de fet, la vertadera situació de primera mà; com de ben segur ho provocà també als molts espanyols que assistiren al congrés, i que en molts casos, no hem d'oblidar, col·laboren amb nosaltres en la recerca científica.
Sóc de l'opinió que no s'ha d'amagar la voluntat d'emancipació catalana davant de la comunitat internacional, i al mateix temps, expressar els avenços amb empenta, però també amb crítica i els peus a terra. L'assoliment de la Bioregió al Principat és un exemple que de ben segur s'ha aconseguit gràcies a això, ara és qüestió de portar-ho endavant. Per a fer-ho, primer és important que la gent en aquest àmbit de la ciència i la tecnologia pugui guanyar-se la vida dignament.

Els propers dies, si tinc temps, parlaré de les diferents contribucions científiques del programa que vaig poder conèixer.