Avui a l'Estat francès se celebra el referèndum del tractat pel qual s'estableix una constitució europea. A diferència del que finalment passà abans a l'Estat espanyol, els resultats podrien acabar essent favorables al NO. Ahir a FestiAttac vaig poder escoltar algunes interessants reflexions pel que fa al variat panorama polític, tant del sí com del no, i les conseqüències d'un resultat negatiu a les urnes.
La impressió que em queda, és que, a l'Estat francès, els ciutadans tenen plenament assumit que són 'europeus'. Això contrasta paradoxalment amb l'Estat espanyol, on hi ha un sentiment com d'inferioritat al respecte, i els polítics i altres poders ho aprofiten per a arrossegar els ciutadans i justificar certes mesures polítiques en favor d'una equivocada europeitat.
Això és particularment dramàtic al Principat, on hi ha una gran trajectòria d'europeisme, per exemple, amb iniciatives com la Convenció Catalana per Europa (les propostes de la qual foren finalment ignorades). No obstant, els partits majoritaris del Principat (CiU i PSC) com també els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) optaren per una actitud mesella de recolzament, que com a màxim incloïa una crítica estètica.
Per a ser europeu, cal ser-ho activament, tant en la conformitat con en el desacord (que amb el que tenim a sobre, és el que toca), i no pas baixant el cap i llepant el terra.
Avui tenim una oportunitat per a canviar una Europa a millor, si el NO triomfa a l'Estat francès, no hem de desaprofitar-ho. Si ho fa el S