Avui és la celebració dels Premis Nacionals, dels quals Softcatalà en fou guardonada amb el premi de Projecció Social de la Llengua Catalana. Per això, anava a assistir-hi aquesta vesprada, juntament amb altres companys, als actes que es faran al Teatre Nacional de Catalunya. No obstant, finalment he preferit no fer-ho. No puc negar que inicialment ésser-hi m'havia francament il·lusionat però amb els esdeveniments que en seguiren només em queda indiferència.

No vull culpar-ne al govern en cap cas, però sí al seu servei de protocol, d'un tarannà força social. Potser simplement que una persona com jo, criada a l'Empordà i que viu a l'extraradi barceloní, certes formes no les acaba d'entendre... Per això, avui romandré amb amics i família, amb els quals segurament comparteixo similars patrons de comportament.

No vull fer-ne més mala sang i personalment voldria agrair al govern el reconeixement i la dotació econòmica del premi, que servirà per a millorar les infraestructures de Softcatalà com també per a celebrar-ho merescudament entre tots els voluntaris.

Actualització

En Marc també en parla i en Jesús.
Discurs del premi
Softcatalà, vetada a TV3?