Submitted by toniher on
En Ricard m'ha passat una columna d'en Quim Monzó a la Vanguàrdia on se'n fot del carrer de l'Aigüeta de la Bisbal d'Empordà, on hi ha la majoria d'establiments de ceràmica d'aqueixa ciutat. El que és curiós és que ho fa tot criticant al disseny de les rotondes del país, quan precisament l'existència d'aqueixes rotondes a la capital baixempordanesa ha implicat que els conductors puguin evitar el que qualifica com a hòrrid espectacle.
Pel que sembla, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Dalt farà el que seria una «guia d'estil de com decorar rotondes». Suposo que pel fet que he crescut gran part de ma vida caminant en aquell mortificant carrer, estic ja pervertit per a captar estèticament certes coses...
Comments
de fet, no deixa de tenir cer
de fet, no deixa de tenir certa gràcia aquest article. hem de reconèixer, que tot i estimar, respectar, fins i tot idolatrar la Nostra Bisbal. el carrer aigüeta és una mica... com diria, trist, desolador i vingut a menys... em sap greu dir aquestes coses... tot i que, la tristor, la desolació, i la vinguda a menys no està deslligat a l'estètica.. l'estètica té una part molt àmplica i concreta per aquest tema... estètic, estètica, no sempre és sinònim de bonic i preciós, també ho pot ser de lleig, fastigós i pudent... hi han moltes pàgines gastades parlant de l'estètica del mal gust i del lleig... a vegades es camuflen amb el kish. no sempre...
apa, petons guapo!
firmat: una bisbalenca de l'Aigüeta
hehe
Bé... l'entrada l'etiquetava d'un bon principi com a «Lleure i xerinola». Tot un monocultiu de botigues de «souvenirs», en aquest cas, de ceràmica i per l'estil, no és dels espectacles més gratificants de la vida. No obstant això, hi ha molts de carrers d'aquest estil més o menys per tota la nostra geografia...
Jo apostaria que en Monzó més d'una vegada va patir alguna de les molt habituals retencions estivals de la Bisbal, i per això, n'ha quedat ben ressentit :)
Petons!