Ahir al vespre vaig ser a una de les reunions de la Plataforma pel dret de decidir. Allà es va parlar sobre les properes accions i també si aquesta plataforma adoptava cap posició respecte al referèndum de l'estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Finalment s'ha optat per a fer-ho tot descartant un Sí a l'estatut. Queda per a una propera reunió decidir si es podria concretar més enllà o no. D'entre els particulars i les entitats hi havia majoritàriament posicions a favor del No i del que les "autoritats" considerarien Nul, de les darreres, moltes clarament per un vot independentista. En aquest context, en companyia de més persones que hem mirat d'impulsar la iniciativa d'un vot per la Independència, va fer-se conèixer als presents el manifest que va nàixer fa unes setmanes. Cal dir que, com he esmentat, moltes entitats i particulars ja compartien la mateixa postura més enllà del nostre propi coneixement.

Durant la xerrada, el representat present d'ERC, Uriel Bertran, va manifestar el que podria estar plantejant-se des del seu partit actualment. Desgraciadament aquest va marxar de la reunió tot seguit quedant el tema a l'aire fins a la propera reunió, sense l'oportunitat de poder discutir-se sobre el que havia comentat. Considerant la capacitat d'atenció que té ERC en comparació a les altres entitats, o iniciatives com la que estic defensant, el que es digué no deixa de provocar-me un cert neguit. Segons va explicar n'Uriel, i que semblaria haver-se comentat també en alguns mitjans de comunicació, des d'Esquerra estaria meditant-se un vot nul però que s'allunyaria de l'afirmació independentista, de l'estil «som una nació», o fins i tot, «volem l'estatut del 30 de setembre». D'acord amb les seues paraules, així s'obriria la proposta a un suposat votant convergent o socialista decebut amb el procés actual. Això, sens dubte, dificultaria enormement la realització d'un assaig d'un plebiscit per la Independència en el context de la votació del referèndum; i podria malferir una de les primeres oportunitats, i qui si sap si potser mai llavors l'única, perquè els ciutadans puguin expressar aquest sentiment anant a votar amb il·lusió i decisió amb un papereta per la Independència. Aquesta actitud només podria entendre's per una mal plantejada percepció electoral d'un procés que no ha de ser partidista, sinó de plena autodeterminació; o bé pel pànic d'afrontar a l'hora de la veritat el que dia a dia molts dels mateixos militants d'ERC o les JERC estan clamant des de pobles i carrers.

Crec que ja s'ha arribat al moment d'abandonar les pors, conveniències i eufemismes del passat. De la mateixa manera que fa 30 anys no es va arribar a perdre el temor pel regim franquista, i així estem, recórrer a la indefinició del plantejament expressat seria simptomàtic de no voler perdre la por al regim espanyol que se n'ha derivat; condemnant-nos, qui sap, si a 30 anys més de fútil paranoia d'introspecció nacional tal com ho expressen cofoïment els partidaris de l'estatut.

El procés estatutari ens ha portat, si es vol de forma dolorosa, precisament a aquest grau de maduresa. Ara el que és necessari és que l'opció independentista sigui present per a poder realitzar-se en un futur, i no precisament amagar-la...

Des d'aquest bloc només puc demanar-vos que si compartiu el que us he dit, en perspectiva de futur i amb el temor d'una minorització com la que us he expressat, escampeu la iniciativa (per exemple des del vostre mateix web) i/o col·laboreu en les campanyes de difusió que es podrien realitzar arreu del territori si oferiu la vostra ajuda per a liderar-les. Aquesta és l'única forma de vèncer a la constricció mediàtica en la què vivim, que ja sabem ben bé cap a on bufa.

Enllaços

• La cara: La campanya del vot per la Independència pren embrenzida i la creu: Enquestes ? no, gota malaia !
• La crònica de la reunió per n'Enric Borràs
• Informació a Vilaweb