El dissabte 31 de març i el diumenge 1 d'abril vaig ser a Bertámirans, nucli del concello d'Ames, on van fer-se unes jornades d'introducció a Linux i al programari lliure. Era el meu primer viatge a Galiza i vaig tornar-ne molt satisfet i agraït de l'acollida per part dels meus amfitrions. L'acte era organitzat per AGNIX, una associació per la difusió i promoció del programari lliure i l'alfabetització tecnològica en gallec. Per a aquest propòsit s'ajuden d'una distribució de CD autònom anomenada GNIX, basada actualment en Ubuntu.
En arribar a Santiago de bon matí, en Roberto Brenlla, amb qui havia intercanviat correspondència, ja m'esperava. Una vegada a Bertámarinas, vaig poder veure com anaven alguns dels tallers que s'havien preparat i vaig sorprendre'm en veure que s'hi havia apuntat molta gent interessada. Tant les xerrades com els tallers es feien en un centre social del poble molt ben condicionat, i pel que sé, els ordinadors havien estat llogats per a l'ocasió.

Centre on van realitzar-se les jornades

Cap al migdia vaig fer la meua xerrada on vaig mirar d'explicar quin és el panorama, la història i els actors principals al voltant del programari lliure a Catalunya. Vaig fer èmfasi al sector de l'administració pública, atès que, com explica en Jordi, determina molt el sentit cap on convergirà el mercat en països com el nostre. En aquest context vaig fer esment a la inicial campanya d'ús del programari lliure en l'administració pública fins a la situació on som avui en dia, que ha avançat positivament en certs espais però no en altres. Aquests espais no cal oblidar que són ajuntaments i departaments amb una etiqueta i unes persones, o partits polítics, al darrere. Poc abans de començar a parlar, de fet, va anunciar-se que la Xunta s'afegia a la Xarxa Internacional d'Administracions Públiques pel Programari Lliure.
Tot seguit de l'explicació vaig demanar als assistents que preguntessin per a poder enriquir-nos ells i jo mateix de la mútua coneixença i discussió. Realment estava interessat en el cas gallec, tant en la qüestió de la implantació i difusió del programari lliure, com també pel que fa a la problemàtica de la llengua.
Pel que vaig poder comprovar, de forma anàloga al canvi de govern a la Comunitat Autònoma de Catalunya, el nou govern gallec era percebut com una ocasió per a poder portar a terme algunes de les promeses que s'havien elaborat en alguns programes electorals. En aquest sentit vaig encoratjar que es «fotés canya» als representants, tant a la Xunta com a nivell municipal, perquè els canvis siguin una realitat. Apostar pel programari lliure avui en dia fins i tot pot semblar molt de moda, i mols polítics sense gaire més pretensions, poden utilitzar-ho més com a eina d'imatge i no de progrés, que és el que realment és. Per això és necessari la insistència, la pedagogia i la sol·licitud de compromís davant d'aquelles persones que han de prendre la decisió a nivell d'administració.
Aquest canvi de panorama positiu a Galícia, pel que em van explicar, també ha generat lamentablement un clima de susceptibilitats entre alguns grups pel que fa a les oportunitats econòmiques que això podria hipotèticament representar per a uns o altres. En aquest sentit, vaig recomanar a tots els que em parlaven dels «mal rotllos» que, el millor per a tothom, és que fessin feina i deixessin només les discussions a allò estrictament necessari. Tot allò que es faci en pro del programari lliure obrirà perspectives en la societat per a tots aquells que s'hi vulguin dedicar també professionalment. Com tot a la vida, hi haurà gent que tindrà més sort que altres, i algunes vegades potser menys merescudament... De totes maneres, si hom es baralla quan la cosa està encara a les beceroles, ningú en traurà res de res ni ara ni en un futur... i el que és pitjor, Microsoft i megacorps de l'estil estaran a l'aguait per a fotre-hi queixalada i perdre així el país una oportunitat.
Pel que fa a la llengua, aquells que no conegueu la problemàtica, us emplaçaria a què mireu l'entrada de la Viquipèdia al respecte. Vaig voler remarcar la importància d'un referent lingüístic en les traduccions de programari; en el cas de la llengua catalana tenim la Guia d'estil de Softcatalà i el Termcat, que cal aplaudir especialment per la seua capacitat de diàleg amb tots els experts catalanoparlants, de fet, en totes les diferents àrees del coneixement. També vaig voler incidir en la importància dels grups de treball i associacions que tenen la localització com un dels seus objectius. Si bé gran part de les tasques poden ser assumides en alguns casos a nivell individual i hi ha gent que prefereix anar a la seua per comoditat, treballar o integrar-se en un grup ajuda a la continuïtat de les traduccions i a la transferència de coneixement entre els membres.
Els malentesos que he esmentat abans també es donen en el procés de traducció, fins i tot d'una mateixa normativa. Encara que sembla que hi ha dues traduccions del Firefox en gallec oficial fetes per equips diferents i herència de les d'en Jacobo (antic localitzador gallec que ho mig abandonà empipat i ara ha tornat ), ací en veig una, no n'hi ha cap curiosament encara al CVS oficial. Cal dir que aquesta duplicitat d'esforços fútil també ha passat alguna vegada en la nostra llengua, si bé per sort , no en programari lliure...

Intercanviant samarreta amb en Roberto Brenlla

Galiza és un país amb futur, essent el programari lliure una llança que li pot ser fonamental, si ho desitgen els seus habitants i abandonen tòpics. El del minifundisme per a fer palesa la manca d'entesa n'és un d'habitual que el sentirà qualsevol visitant ben aviat com hi arribin. Per això, crec que és important que aprofitin la seua posició entre l'espanya castellana, que l'aferra a l'aïllacionisme, i el món lus (amb Brasil inclòs), que va fer nàixer-lo històricament i l'obre actualment més enllà. Amb aquesta idea precisament s'està organitzant una trobada de programari lliure d'aquest mateix abast.

Durant la jornada vaig poder conèixer per primera vegada, curiosament a l'estranger, al català Xavier de Blas, famós pel seu Linux Show, que us recomano que veieu si encara no ho heu fet.

Finalment agrair apart d'en Roberto, a Carlos Rodríguez, Pedro Silva i Xocas, entre altres que no recordo, llur gran hospitalitat.