No sóc massa afeccionat al futbol, però com crec que molta gent aquest dimecres, no vaig poder deixar de presenciar aquest històric partit; i passés el que passés, com a mínim sempre em quedaria l'àpat, les birres i sobretot la bona companyia. Finalment, malgrat el patiment, l'espera va merèixer la pena.

Excepte per quatre brètols, hom va poder gaudir d'un ambient, que jo si més no, mai m'hagués pogut imaginar.
No m'estranya doncs que aquest dijous a la nit, tot i ser un dia universitari i concorregut, ciutats com Cerdanyola del Vallès fossin desertes. Sens dubte, la ressaca, i mai millor dit, de l'endemà de la victòria...