Submitted by toniher on
Avui dilluns, l'endemà del referèndum de nou estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, cal començar a fer anàlisi dels resultats obtinguts.
En aquest s'evidencia el triomf de l'abstenció, que sobre el nombre de vots vàlids, ha portat a una victòria del Sí.
El polític Piqué va ser el més puta de tots, i tan bon punt va votar de bon matí, va defensar l'opció de l'abstenció, la qual, des de sectors espanyolistes es fa bandera per a argumentar que les reivindicacions i expressions de sobirania de Catalunya no interessen a gran part dels seus ciutadans. Simplement parlant amb la gent hom s'adona que aquesta abstenció no respon tant al mite que es pretén del castellanoparlant perseguit i marginat socialment en el seu suposadament propi país, Espanya, sinó que s'escau més a un transversal desencís respecte a la classe política, que tristament, sembla ser massa habitual en aquest territori i que caldria analitzar profundament, si algú no ho ha fet encara...
Aquesta ha estat la meua primera campanya en la que he tingut una participació activa en la propaganda. Com van fer companys com en Ramon a Riudoms, vaig repartir paperetes de l'opció independentista a Cerdanyola del Vallès, a la Bisbal d'Empordà i a Cruïlles. Els resultat general de vots nuls ha estat notablement inferior al que personalment esperava, i crec que, com a mínim la meitat, al voltant de 10.000 vots, podrien assignar-se positivament a la campanya. No obstant això, i pensant fredament en els mitjans de la nostra iniciativa i en els recursos econòmics que s'hi han pogut destinar, a diferència d'altres opcions de vot majoritàries, crec que podem estar-ne orgullosos en haver pogut contribuir en plantar una altra llavor per a l'alliberament nacional dels nostres Països.
No hem de defugir d'admetre que s'ha perdut una oportunitat de mostrar la força de l'independentisme català amb un cop de puny sobre la taula. Des d'Esquerra, sense rumb, s'ha optat per continuar pensant en 'espanyol' amb la dialèctica dels estatuts i les competències; deixant-se arrossegar cegament al mateix temps la major part de l'entremat independentista, fins i tot aquell amb el qui no es comparteix massa afinitat i que ha volgut defensar quelcom més enllà que lleis espanyoles...
No vull aprofitar per a deixar-me anar en les recriminacions, però quants d'aquells de vosaltres que heu fet un vot 'No', del que en diríeu catalanista, no esteu plantejant-vos ara què hagués pogut ser si haguéssiu apostat per la Independència? Titlleu ara encara alguns aquesta opció com a frikie o sociovergent, com he pogut sentir aquests darrers dies?
Cal algun temps més de reflexió per a aprendre a com contribuir en un nou panorama, ara sense divergència estratègica fútil, perquè per molt que s'esforcin en anul·lar-nos amb tot tipus d'encaix, el futur ja és nostre... malgrat el present encara sigui d'ells.
Enllaços
