Durant la GUADEC a Vilanova, més d'una persona em va preguntar perquè no estava amb un Linux amb GNOME al meu portàtil. Llavors els explicava la situació al respecte pel que fa al diferent microprogramari dels MacIntel i Linux.
Com que tot això tampoc m'acabava de satisfer a mi mateix, vaig pensar, què coi!, tinguem si més no un GNOME posat.
Com? La solució és recórrer a Fink, un sistema de gestió de paquets basat en Apt de Debian, que permet instal·lar un gran nombre d'eines que habitualment hom empra a Linux; així fàcilment també es poden mantenir actualitzades de la forma a la que també més podem estar-hi més acostumats.
Atès que la versió de GNOME estable era prou antiga, la 2.6, vaig optar per prendre la branca inestable i així tenir una versió recent. Hi ha paquets binaris, ara encara en desenvolupament, per a plataformes Intel; però vaig preferir compilar codi directament. Fent-ho així, el programa baixa el codi del lloc original, el compila i llavors i el transforma en un paquet deb que s'instal·la al sistema.
Escrivint fink install bundle-gnome, després d'unes hores tenim el GNOME instal·lat com podeu veure a continuació.

Utilitzant una eina gràfica com el Fink Commander, ens és molt fàcil seguir els paquets que tenim instal·lats, a l'estil de l'aplicació Synaptic.
Una de les característiques més interessants és la de poder notificar a l'autor si quelcom no rutlla bé. Per exemple, aquí aviso al mantenidor del paquet del programa Phylip que un dels binaris generats fa conflicte amb una eina GNU, factor.

Una de les tasques pendents que em queda és instal·lar el sistema Xorg en comptes de l'XFree que ofereix Apple per defecte. Per això igualment, cal que m'asseguri que no tingui cap efecte col·lateral en altres aplicacions.