Aprofito la lectura d'un article d'en Jordi Sánchez per a parlar sobre els tics imperialistes de certs individus. En aqueixa entrada, l'autor es queixa que en la Viquipèdia castellana ha hagut de revertir i discutir que Felanich no és un exònim acceptable per a la ciutat mallorquina de Felanitx. Casos més greus he vist, llegit a un fòrum del Racó Català, com ara referir-se a la comarca del Pla de l'Estany com a Llano del Lago. Aquests topònims en llengua castellana no són vàlids perquè no tenen tradició històrica, com tampoc tenen en català Holva (per a referir-nos a Huelva) o Vilanova de l'Arquebisbe en comptes de Vilanueva del Arzobispo. Això contrasta amb altres topònims com ara Gerona o Lérida, de la mateixa manera que són vàlids en català els noms de ciutats com Cadis o Conca.
Hi ha potser casos dubtosos, no sé si Cerdanyola del Vallès, que des de l'avui encara ocupació borbònica ha rebut traduccions imposades de l'estil de Sardañola. Poso molt en dubte que sigui un exònim gaire acceptable, perquè no crec que gaires, posem-hi, salmantins, coneguin on para aquesta ciutat i qui utilitza el castellà plenament en Cerdanyola mateix no crec que utilitzi gens aquesta forma.

Guals a Cerdanyola del Vallès.

El nom en una o altra llengua no ha de confondre's amb el nom oficial del municipi o territori. Malauradament, per exemple, molts indrets dels Països Catalans no tenen encara el seu endònim oficialitzat. És tristament notable el cas de la Catalunya Nord i també la Franja.
Fins i tot, com denuncia Aire Nou, des de la Comunitat Autònoma de Catalunya, on hi ha un major reconeixement oficial de la llengua, no se solidaritza amb altres territoris pel que fa a la retolació. A nivell més ampli, també s'ha queixat la Plataforma per la Llengua.

El canvi de la toponímia oficial arreu del món mostra la decadència del colonialisme dels antics imperis (ara parlaríem potser d'altre tipus d'imperis); aquest és el cas de la preferència de Beijing davant de Peking, o de Mumbai en comptes de Bombai.

Com es fàcil de veure, un major respecte mundial per formes endònimes preferides rau a conseqüència de l'assoliment de majors quotes de sobirania dels territoris en concret, i no sovint tristament per una major sensibilitat de la resta del món. Fins i tot en la relativa positiva situació de la Comunitat Autònoma de Catalunya, veiem com hi ha hagut exemples vergonyosos que curiosament no s'han donat mai amb Andorra.

La conclusió és clara, l'oficialitat i l'ús dels topònims són, de fet, un excel·lent indicador per a evidenciar certes relacions, entre elles, les de dependència i submissió entre diferents països o grups.