Ja fa unes poques setmanes que tinc aquari el pis, i des del cap de setmana passat ja hi tinc uns pocs peixos. Els escollits han estat una desena de tetres neons. Aquesta és una espècie que de ben segur molts culés triarien; són també relativament barats i resistents, per tant, són una bona elecció per a començar.
Per a introduir-los a l'aquari, com amb tots els peixos que hom vulgui portar a un recipient, cal que primer s'aclimatin a la temperatura de destí submergint la bossa tancada on són a la superfície dins de l'aigua. Passats uns minuts, cal anar afegint progressivament aigua de l'aquari a la de la bossa de transport, perquè els peixos vagin també progressivament adaptant-se a les característiques de l'aigua medi. Fent-ho unes quantes vegades, es recull amb una xarxa els peixos de la bossa de transport i es porten a l'aquari. No ha d'abocar-se l'aigua de transport a l'aquari, així es minimitza la incorporació de patògens o substàncies nocives.

De totes maneres, l'aquàrium no ha arribat a les condicions desitjables. Encara és necessari que es desenvolupi plenament el cicle del nitrogen. De fet, els habitants animals, amb llur menjar i excrements, aporten al sistema l'entrada d'amoníac/amoni necessari perquè aquest comenci. D'això se'n diu cicle silenciós; com alternativa, es pot introduir en un medi sense peixos l'amoníac necessari, però per a això, cal fer un seguiment més continuat i precís dels paràmetres químics de l'aigua.
Els bacteris que transformen l'amoníac en nitrit, i llavors en nitrat, requereixen d'un cert temps perquè comencin a aparèixer i establir-se definitivament en l'aquàrium. Una possibilitat és accelerar-ho afegint una mica de terra d'un aquari ben establert d'algun company aquariòfil.
L'excés de compostos nitrogenats són nocius per als peixos, per això, és cabdal el paper de les plantes en absorbir-los - ajudant-hi especialment en aquests estadis si aquestes són de creixement ràpid. De totes maneres, al començament com durant tota la vida de l'aquari, es fa necessari el recanvi d'una part del volum de l'aigua periòdicament per a disminuir l'excés de compostos de nitrogen, perquè en l'aquari aquest no arriba a ser del tot un cicle tancat.

Per a controlar com està anant el cicle, és aconsellable mesurar el nitrit. Uns valors baixos del test seran propis d'un medi sense entrada de nitrogen (p.ex., sense peixos) o bé quan ja està essent transformat a nitrat gràcies a certs bacteris. En madurar l'aquari, els nivells de nitrit resseguiran els valors que marquen una gràfica de campana; de molt baixos fins a molts alts, i llavors tornaran a baixar molt si tot va bé, i idealment estabilitzant-se així... Que baixin és senyal que la flora bacteriana necessària per a fer tot el cicle ja s'ha pogut implantar en el recipient.
Ara cal conservar els bacteris. Quan s'hagi de fer la neteja periòdica del filtre, cal anar amb compte com netejar l'esponja, no massa vigorosament i preferentment amb la mateixa aigua de l'aquàrium. Amb tot això, evitem que no arribem a suprimir de cop i volta un nombre desproporcionat de bacteris, i per tant, canviem llavors les condicions de l'aquàrium que aquests ajuden a mantenir.

El nitrogen és un dels elements de més important consideració en la química de l'aquari, però no l'únic...