Ahir vaig marxar cap al vespre a fer un volt per Barcelona. Vaig aprofitar-ho també per a fer algunes fotos. En el trajecte, vaig comprovar que hi ha un edifici militar al Passeig Colom que encara conserva el pollastre franquista presidint la façana de l'edifici. Fa un temps ja m'havia queixat en un edifici militar madrileny, però aquest cas és al nostre mateix país. A Alemanya hi ha encara àligues imperials nazi presidint els edificis públics? Em sembla que no. Bé, en les nostres terres passen aquestes coses perquè, al cap i a la fi, el règim espanyol actual no deixa de ser una continuació del franquista vencedor de la guerra del 1936-1939.

Més endavant en el recorregut, vaig trobar-me amb una congregació que feia cercavila pel centre de la ciutat. Per la simbologia i la data vaig adonar-me que era la gent del Centre Aragonès de Barcelona, que celebraven el dia de la Verge del Pilar, patrona de Saragossa. Aquesta és potser l'única celebració que em mereix un mínim respecte del dia d'avui, data que els espanyols pretenen erigir infructuosament una diada nacional.
Si, lector, sou un convençut patriota espanyol, sempre podeu afegir-vos a les malauradament encara presents manifestacions feixistes al nostre país. Atenció!, si no fóssiu «aris de soca rel», però els mitjans espanyols ja us haguessin entabanat per l'influx diari de punyetes que s'emeten, no hi aneu encara que tingueu espasmes orgàsmics amb «la roja»...

Més tard, i després de fer unes birres amb alguns companys de Softcatalà amb qui ja havia quedat, vàrem acostar-nos a la festa que organitzaven Racó Català al Centre Comarcal Lleidatà. Va ser una vetllada excel·lent i vàrem poder gaudir del gran artista rupitenc, Josep Maria Cantimplora amb èxits com No me mires o Posem que parlo de Rupit.

Softcatalà amb en Titot, que corria per allà, a la festa Anti-Hispanitat de Racó Català.

Avui m'he aixecat amb un xic de ressaca, però ara cal treure's les lleganyes i posar-se a treballar per un millor proper estat.