Avui ja he votat per correu a les eleccions al Parlament de Catalunya.
La veritat és que, com he manifestat abans, estic força desinteressat en com es desenvolupa la campanya; no perquè el que en resulti no sigui important, que si ho és, sinó perquè en el que es presenta, no hi trobo plenament el meu espai. I em pregunto si en les properes eleccions catalanes ja serà possible albirar una mica de llum.
Realment m'és trist veure que el país és ple de gent amb empenta que ha dedicat hores, diners, i sovint també patiment i desenganys, amb lluites fratricides incloses; i mentrestant, des dels sectors dirigents autonomistes es va premiant el mesellisme, l'autoodi i el consumisme banal.
Per això, amb qui he parlat aquests dies sobre la qüestió electoral, he arribat a desitjar el pitjor escenari possible des d'una perspectiva catalana perquè això pogués servir de revulsiu perquè gran part de la ciutadania catalana reaccionés. Però francament, tampoc puc estar segur que aquest escenari no impliqués un cop de mort per als Països Catalans, portant una situació com actualment la valenciana a la regió del país on l'independentisme és, malgrat tot i encara avui poc, socialment més acceptat.
No sé que serà el que veurem després de Tots Sants, però passi el que passi, personalment miraré de contribuir en les meues petites tasques diàries, de la mateixa manera com molts altres companys estan fent dia a dia a l'esquena de la cultura de ramat, perquè en la nova dècada d'aquest segle puguem tenir a les mans uns Països Catalans lliures, i on sigui més fàcil viure-hi dignament als que allà hi som.

Enllaços

• Més enllà del joc de partits (vist a Alenar)
• Avantatges de seguir la campanya a la Xarxa de Blocs Sobiranistes
• Jo m'abstinc perquè m'obliguen (no tothom ha pogut votar, malgrat així voler-ho)