M'afegeixo a la loteria de Nadal d'en Xavi amb aquest conte de Nadal:

En Manel estossega, massa mesos fumant i bevent sense gaire control, i els anys ja li pesen en una cara marcada per l'edat. Fa un any va morir sa dona, i ara roman en un pis humit i descurat en el bell mig de la ciutat comtal. Fa temps que el visiten cada setmana oferint-li ofertes, però no té enlloc on anar ni ningú amb qui anar. La Rosario, del segon pis, que havia estat amiga de sa muller, ja va marxar amb els seus fills que viuen a Castelldefels. Aquells fills de putes, cada setmana presentant-se a casa i omplint la bústia de cartes, van acabar de matar-la... no podia continuar exhalant sense que cada ofec no fos un neguit pensant en el que els hi esperava l'endemà.
Mira cap a la finestra, de l'edifici de davant, que té també els dies comptats, en surten i entren cada capvespre més de deu persones de terra enllà. El soroll de la piconadora és la remor constant del barri, com les cigales d'estiu als prats de la seua terra natal, un paratge ara inexistent i actualment desfigurat pel ciment i el turisme de baix cost. Al fons hi ha lluminària, és Nadal, és quan fa més fred i enguany sense ningú tampoc amb qui abraçar-se. Cal pujar la bombona de butà.