El dissabte 1 de desembre, com molts altres catalans, vaig a anar a manifestar-me a favor del dret de decidir el nostre propi futur. Uns minuts abans, ens vàrem trobar alguns companys de l'equip d'EstatPropi.Cat i de la junta de la Xarxa de Blocs Sobiranistes per tal d'aprofitar l'ocasió i repartir fulls on explicàvem les nostres iniciatives als manifestants. Durant tota aquella estona, vaig trobar-me amb un gran nombre de persones conegudes d'àmbits diferents de la meua vida, dins d'aquella immensa marea de gent de totes les edats i de diverses filiacions polítiques i personals.
A diferència de la manifestació del 18 de febrer de l'any passat, el crit unànime d'enguany ha estat INDEPENDÈNCIA. Sens dubte, la intermitent successió de tristos esdeveniments arreu del país ha ajudat a que moltes persones obrissin els ulls al sobiranisme i, com evidenciava un cartell portat a la manifestació, que més independentistes s'atrevissin a sortir de l'armari.
Però el que trobo més important, a diferència de la primera convocatòria, aquesta ha aplegat a un major nombre de partits i diria també que d'associacions. La lògica social farà que definitivament grups assistents com CiU i ICV es declarin decididament independentistes, de la mateixa manera com ho cridaven ahir fermament molts de llurs militants. Com la Vanguardia talment temia, la manifestació fou un efusiu brogit per un estat propi.
Uns dies abans havia discutit amb algú que em comentava que aquesta convocatòria era una coartada de la burgesia catalana per a privatitzar els transports públics en traspassar-los; quelcom que em va recordar un article injustament crític amb la gent de la PDD. La realitat és que, a l'hora de la veritat, la demanda d'un transport públic, popular, de qualitat i sostenible ha estat un dels altres clams més sentits d'aqueixa trobada multitudinària.

Per a acabar, comentar que el darrer cop que vaig tenir una sensació semblant en una manifestació, va ser també enguany, a València; concretament en la commemoració la diada del 25 d'abril. Tot i l'ambient viscut, que molts van relatar-me com a històric, el PP va refermar la seua hegemonia a la Generalitat. Crec que aqueixa ha de ser una lliçó perquè, arreu del territori, el cada vegada creixent desacomplexament per la llibertat del nostre poble, no topi precisament amb el malabarisme polític i les travesses partidistes.

• Seguiment de la manifestació a Naciodigital.cat