L'emergència del nou estat de Kosovo ha dessencadenat un munt de reaccions a la xarxa, i la diplomàcia espanyola ha fet el ridícul més espantós demostrant internacionalment que el que queda del seu projecte imperial té els dies comptats.
Des de l'independentisme català s'ha rebut la notícia majoritàriament de forma positiva, tot i que no de forma únime.
Més enllà de l'anàlisi de l'assumpte, crec que no hi ha cap dubte que sí són molt positius fets com el posicionament de l'ex-president italià Francesco Cossiga, qui ha demanat al Regne d'Espanya el reconeixenemnt del dret d'autodeterminació de les nacions basca i catalana. En fer-ho, també ha enviat una carta al president Montilla (sic) -aquí li ha fallat l'assessor-...
Només com a apunt, Cossiga és democratacristià, però a diferència dels que ací ofrenen glòries a Espanya, no parla d'autodeterminació i independència (del seu propi país) amb la boca petita.

Amb aquest panorama, és ben normal que la gent se'n foti... més que res, per a no esclafir a plorar.