Submitted by toniher on
Fa uns quants dies vaig poder parlar amb dos estudiants italians que fan el doctorat al nostre país. Un abans i l'altre després de les recents eleccions italianes. Tot presagiant els resultats de la contesa, el primer em confessava que descartava tornar a viure a Itàlia perquè no hi veia cap futur i no hi havia res a fer amb la gent. El segon, amb la tristor de les notícies, m'explicava també el mateix.
A voltes temo que mai pogués arribar a voler deixar el meu país per aqueixos mateixos motius, encara que per sort i malgrat tot, no hem arribat encara al trist espectacle italià, on la màfia per exemple sembla ser directament l'estat en moltes zones del sud de la península itàlica.
Tot i així, si no es mira d'evitar, pot ser l'estació a la qual arribarem si continua imperant la mediocritat i mesquinesa política que hem de suportar actualment.
Enllaços
Comments
Sort que tens
Malauradament, jo cada vegada em sent menys i menys apegat a la meua terra, i molts dies de desànim acabe pensant que migraré a terres més acceptables i "que se la queden ells, la seua «comunidad»".
Som al mateix camí
Cada dia veig més clar que Catalunya (la societat catalana) és en el mateix camí que Itàlia: la desolació i el triomf de la mediocritat i la incultura. Això sí, a la moda i ben macos, com a Itàlia.
exacte
M'anava expressar en els mateixos termes que en Marc B, així que per no repetir-me, només dir que estic totalment d'acord amb les seves paraules. Jo m'estic plantejant seriosament la possibilitat de marxar una bona temporada a l'estranger.