Després d'uns pocs anys amb aquari, és la primera vegada que hi veig ous. Fa uns anys havia tingut alevins de guppys, que no són peixos precisament que posin ous.
En poc més de dues setmanes he tingut tres postes d'ous d'escalars i, com temia, cap d'elles ha sobreviscut moltes hores. Les dues primeres, tot i mirar de protegir-les amb vegetació, han sucumbit a la voràgine de la resta de pobladors de l'aquari.

Amb la parella d'escalars establerta, com poden arribar a pondre cada 2 setmanes, finalment m'he proposat si podria portar endavant la tercera. Els pares, tot i ser força agressius protegint la fresa, en apagar-se el llum de l'aquari, sembla que baden perquè no hi veuen i els altres inquilins ràpidament es cruspeixen els ous. La solució, tal com vaig llegir en alguns fòrums, és mantenir el tub fluorescent encès tota la nit. Sens dubte, això no és gens bo per als pobres animalons i amb l'excés de llum s'afavoreix el creixement d'algues. Tot i així, cal que els pares cuidin els ous a plena llum, com a mínim un parell o tres de dies, per a assegurar-nos que estiguin fecundats i per a que ells mateixos eliminin els que no ho estan i que podrien contaminar-se amb fongs, i llavors, la resta de la fresa.

Els peixos van enganxar els ous a la paret del filtre de motxilla que hi ha a l'aquari. Recollir-los d'allà no era gens fàcil, a part que podria malmetre'ls fàcilment. Per sort, quan els ous començaven a estar més madurs, els mateixos pares van moure'ls a una Anubia i això em va permetre poder escapçar la fulla on estaven i coŀlocar-la en un matràs amb aigua del mateix aquari, submergit en el mateix recipient.
Pocs dies després els alevins van deixar l'ou. Inicialment adherits a la fulla i després nedant lliurement encara amb les reserves viteŀlines.
El repte era com alimentar-los a partir d'aquell moment. L'opció més fàcil, neta i assequible era criar nauplis d'artèmia. Per a fer-ho, només ens cal una simple ampolla de vi degudament netejada, i un difusor d'aire amb els tubs pertinents. Els ous d'artèmia els podem trobar a botigues del sector, sovint envasats amb sal.
Llavors ens cal només posar-los al fons i abocar-hi aigua. Després d'unes 30 hores amb aireació, en una habitació amb una temperatura ambient agradable, començaran a descloure. Aturem la bomba, i amb un sedàs recollim els crustacis, netejant-los amb aigua de l'aquari, per a eliminar la sal en excés que puguin tenir. És bo aturar la bomba uns minuts abans, perquè els ous trencats o no eclosionats queden a la part superior de l'ampolla i podem recollir millor els crustacis nascuts, que acostumen a trobar-se a la part inferior.
Els nauplis, en ser organismes vius, desperten l'instint caçador dels escalars i seran més que suficients per a llur dieta mentre són alevins ben petits. Només a partir del mes de la desclosa, podem començar a donar-los menjar sec en pols, similar a l'habitual d'escames però triturat de forma més fina.

Ara tinc un aquari ben ple d'escalars menuts. Si hi ha cap lector d'aquest bloc que s'estigués plantejant muntar un aquari a casa i li interessés aquesta espècie, només cal que m'ho comenti perquè li'n passi i de bon grat també li explicaria com cuidar-los adequadament. Aquells que em quedin, miraré de portar-los a una botiga d'animals.