"Pel que fa a la variació diatòpica, en aquesta segona edició hom ha ampliat el nombre de lemes considerats dialectals —amb la consciència que estrictament tots ho són, per la qual cosa cap no en duu la marca, com he explicat— [...]" (http://dlc.iec.cat/introduccio2_3.html). És a dir, que hi posem més lemes dialectals, però resulta que ho són tots els del diccionari? Claríssim! I si n'hi una de considerats dialectals n'hi deu haver d'altres que no tenen tal consideració, no? On són? I la consideració de dialectal qui l'estableix?

En un altre apartat es diu "En la primera edició ja s’acordà de no indicar cap marcatge de dialectalismes; en aquesta, anant encara més enllà, la Secció Filològica ha convingut a suprimir també l’expressió En algunes contrades que apareix en certes definicions, atès que, ultra que no es concreten les contrades, no s’aplica igualitàriament a totes les entrades que podrien dur-la; d’aquesta manera, s’elimina voluntàriament qualsevol indicació sobre el caràcter dialectal dels lemes; penso que, a més d’innovadora en la lexicografia catalana i romànica, és una elecció que manifesta ben explícitament la convicció que una bona part de les formes d’una llengua són, a la fi, dialectals [...]" (http://dlc.iec.cat/introduccio2_1.html). És a dir, que no ho són tots... Malament rai quan ens diuen que no ho fa ningú més...

Els exemples de mots dialectals són "dèsset", "eixe" o "pitavola", que no són ben bé com "raonador del ciutadà". Un parlant qualsevol no s'embolicarà?