Aquest migdia me n'he anat en cotxe cap a la xerrada de la DrupalShow, al Citilab de Cornellà, i malauradament, confiat i sense mapa imprès, m'he perdut pel Baix Llobregat. Després d'aturar-me a fer un mos en un bar i també preguntar-ho, trucar uns quants números de telèfon i demanar-ho a un bon nombre de persones, desesperat, he optat per a anar a consultar-ho a una comissaria dels mossos que m'he trobat fent voltes per l'urbs.
A la recepció hi havia dues mosses, i la més jove i menuda ha mirat d'atendre'm. Si bé tenien poca idea d'on es trobava el lloc en qüestió, gràcies a una trucada, han arribat a esbrinar a quin barri podria trobar-se perquè allà pogués continuar la cerca.
El que m'ha sobtat més de tot plegat és que aqueixa noia m'ha parlat en castellà si bé jo m'hi he adreçat en català en tot moment, amb la impressió que havia optat per fer-ho així perquè tenia problemes a l'hora d'expressar-se en català. Això no és òbviament cap novetat en la meua vida diària, però sí davant d'un agent de l'ordre (apart de cossos íntegrament espanyols: Guàrdia Civil o Policia Nacional) a l'àrea metropolitana. Tot i que el més habitual és que inicialment aquests se m'adrecin en castellà (siguin Mossos o Guàrdia Urbana), ràpidament canvien al català en respondre'ls jo en aquesta llengua.
Cornellà de Llobregat, fins fa uns anys governat per l'actual president de la Generalitat de Catalunya, m'ha esglaiat pel que fa a l'ús del català, des dels vianants fins a la mossa; i bé caldria anotar-ho al fil que en parla recentment al Racó Català.
Fa un parell de dies n'Anna s'expressava de forma optimista pel que fa a la salut del català. Recordo haver-me sentit així també fa una setmana en visitar Santa Coloma de Gramenet i comprovar que les persones amb qui em trobava feien l'esforç de parlar-me en català malgrat les evidents dificultats.
Tot plegat et fa reflexionar que l'optimisme no ha de recaure en la situació actual en si mateixa, sinó en tota la gent que haurà de ser ferma i militant tot repartint somriures, perquè els governs regionals que tenim no són precisament ni ferms ni militants.