Avui he anat a fer unes compres a uns grans magatzems gironins, un cop a l'hora de pagar, la caixera m'ha demanat el codi postal. No era el primer cop que anava a aquest establiment i m'havien fet aquesta pregunta, a la que simplement havia respost. Però avui, pel motiu que sigui, he evitat la pregunta diguent la primera bajanada que se m'ha passat pel cap: que no era del país (molt creïble, cal dir :-P ); la pobre caixera m'ha dit que li digués qualsevol codi postal i això he fet. M'he disculpat en el sentit que no era re personal i m'he disposat a pagar, per cert, molt paradòxicament, amb targeta, amb el que he hagut de mostrar el meu DNI (on quedava clara la meva nacionalitat) i en la factura moltes altres dades personals.

Avui he escoltat a Ona Catalana una curiosa discussió sobre la història de l'escudella. En aquesta es debatia sobre l'esplendor i l'actual decadència d'aquest plat tradicional.

En aquests moments on sempre està a primera plana el tema de la globalització, on s'adverteixen dels perills de la desaparició d'elements culturals com llengües pròpies, o patrimonials com monuments i espais naturals, no es sol citar a la qüestió gastronòmica.

Avui més que mai podem gaudir de plats de pobles d'arreu del planeta, però tenim cura de la nostra cuina tradicional per passar-la a les properes generacions i contribuir al panoroma gastronòmic mundial?

Iep! Aquesta és la meva primera entrada al meu blog!
A veure si s'anima algú més! }:-)