Sovint quan s'acaba el dia, després de comprovar que la nevera és buida, acostumo a fer un bot per a anar a comprar allò que em calgui, per a com a mínim, el sopar d'aquella mateixa nit. D'aquesta manera, també ho aprofito per desconnectar d'un dia que acostuma a consistir en masses hores davant d'una pantalla.
Des de fa anys, per a la compra, miro d'acompanyar-me d'un carret o un cistell, com de fet havia vist sempre fer a ma mare de petit.
Malauradament, quan et fixes en la gent del carrer, en veus poca, i menys del meu rang d'edat, que tinguin un carret al seu darrere o bé un cistell a sota el braç.
Si bé no unes eines estrictament, com les que descrivia en Xavier Caballé fa temps, esperem que ni el carret ni el cistell acabin en desús, almenys sense que no existeixi abans una alternativa que no malmeti la mar.

Enllaços

• Poster divulgatiu de l'ICM