Per sempre, Lluís Maria Xirinacs

Xirinacs


ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007


ACT OF SOVEREIGNITY

I lived as a slave for 75 years
in a Catalan Countries
occupied by Spain, by France (and by Italy)
for several centuries.
I lived fighting against this slavery
during all the years of my adult life.
A slave nation, as a slave individual,
is a shame for the humanity and the universe.
But a nation will never be free
if their children do not want to risk
their lives for her freedom and defense.
My friends, accept me
this absolutely victorious end
of my contest,
in order to contrast it to the cowardice
of our leaders, massifiers of the people.
Today, my nation
becomes absolutely sovereign in me.
They have lost a slave,
She is a bit more free,
because I am in you, my friends!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, August 6, 2007

Font: Centre d'Estudis Joan Bardina
Lluís Maria Xirinacs

Comments

Jo admirava molt al Xirinacs... però utilitzar aquest argument per a suicidar-se mostra que el cap últimament no li funcionava massa bé.

No el coneixia personalment, ni tampoc he pogut seguir suficientment la seua trajectòria per a fer una valoració adequada d'aquesta darrera decisió.
En tot cas, simplement ho aprofito per a mostrar el meu més profund respecte per algú que ha donat gran part de la seua vida per un país com el nostre, que està en la situació que tots coneixem, però molts alhora giren la cara per a no veure-ho...

Aquest element estava com un llum, i la seva "prosa" grandiloqüent i narcisista és un reflexe del seu estat mental. Descansi en pau, però Déu en s lliuri als catalans de sonats com aquests que es possen l'etiqueta de "defensors de la pàtria".

Noi t'admiro, perquè tu no ets esclau, tu no vius oprimit. La ignorància et fa lliure, tanmateix és una llibertat fictícia, la podràs gaudir però no la sentiràs mai.

Sí nen, sí. Visc dins de Matrix i no m'adono. M'ofereixes la pastilleta blava o la vermella Morfeu meu??

joel, no tothom veu el món com tu. Tu que demanes tan respecte per la teva opinió, respecta també l'opinió dels que no pensen com tu, que tenen el mateix dret a tenir-la i pot ser tan vàlida com la teva.