Submitted by toniher on
De fa un temps, des de mitjans espanyols (i alguns portuguesos) s'estan fent ressò de la possibilitat d'una annexió de Portugal per part d'Espanya sota l'aixopluc ideològic de l'iberisme. El falangisme ja va amagar-se sota aquesta idea per a justificar l'imperialisme espanyol i, de fet, era un dels elements entonats en les seues cançons de batalla. Només cal veure els comentaris fets per molts navegants al respecte en certs mitjans per a comprovar que en el subconscient col·lectiu espanyol hi va deixar una notable empremta la Falange.
Curiosament i ingènua, un ample ventall de polítics catalanistes s'ha embriagat de la utopia de l'iberisme, fins i tot encara avui... Qui sap si aquesta fal·lera no és més que una reacció davant la impotència coneguda o descoberta de no poder reformar Espanya juntament amb la manca de valor de plantejar realment l'alliberament del propi país.
Recentment l'escriptor Saramago també ha fet unes declaracions d'aquest tipus. Hi ha qui diu que és arran de la seua pròpia experiència, casat amb una espanyola. És trist que una persona de la seua talla intel·lectual confongui la particularitat personal amb la realitat sociològica.
Possiblement certs sectors econòmics de Portugal puguin estar interessats també per profit propi en aquests moviments. De totes maneres, és definitiu comparar tot això amb els Països Catalans; així és fàcil veure com una major ostentació d'espanyolitat cercada des dels poders econòmics locals no ha repercutit favorablement en el benestar diari dels ciutadans, especialment a les classes més desfavorides d'unes urbs cada vegada més desestructurades socialment, i en conseqüència nacionalment. Perquè, en definitiva, allà on s'esquerda el teixit català s'hi implanta Espanya amb l'alienació mediàtica i l'especulació vital.
Portuguesos, no mossegueu l'esquer, el parany del qual altres pobles d'aqueixa mateixa península ibèrica pretenen sortir-ne...
|
|
| Bossa de patates que es deu comercialitzar al Regne d'Espanya i a la República Portuguesa | Bossa de patates que es comercialitzaria a una «Iberia unida». Els usos lingüístics són un reflex d'altres aspectes socials. |
Enllaços
Comments
Doncs...
Doncs no estic d'acord, perquè potser es confonen dos punts de vista que, amb finalitats semblants, són prou diferents. És a dir, quan Saramago parla "d'Iberisme", deixa ben clar que això de cap manera suposaria:
"No se dejaría de hablar, de pensar y de sentir en portugués"
Bé, això és discutible sobretot per a nosaltres que vivim sota un Estat que ens rebutja quan volem defendre la nostra llengua i cultura. La idea que presenta Saramago és la idea que hauria d'imperar a Espanya i que no hi és: que som una amalgama de nacions diferents. Això a Espanya no queda clar i no es compren -sobretot des de Madrid- que no som tots iguals i no tots parlem la mateixa llengua i no a tots ens "pone España".
L'afirmació de Saramago va més enllà, però és massa idealista potser. Però res a veure té amb el franquisme i demés que comentes...
I una cosa més: no crec que "l'alienació" de la que parles provinga del "espanyolisme" que s'implanta a les ciutats: si les urbes es desestructuren no és culpa de l'espanyolisme o del catalanisme, és culpa dels polítics que tenim, siguen d'on siguen i parlen la llengua que parlen. El que està clar és que les decisions sobre la nostra terra, les hauríem de prendre nosaltres i no un govern a 700km de distància que poc en sap i que a més depèn d'un altre que es troba a 2000km més enllà.
Toni tiu. Fa molta calor, el
Toni tiu. Fa molta calor, el temps està raro i tú menjant aquestes bosses de xips que són molt dolentes, i vés a saber què merda de fong li han fotut per que em fotis aquesta perorata. Ai, l'estiu...
tens tota la raó nen.
tens tota la raó nen. Ibèria és una merda de companyia, fins i tot et maten de gana, perquè no et donen res de menjar. Em quedo amb qualsevol low-cost
payaso
payaso
mejarabos
mejarabos
de la tele?? charlie
de la tele?? charlie rivel???
L'iberisme no ens fa cap bé
Potser he estat un xic tendenciós, però no he dit que l'iberisme sigui falangisme, franquisme, o per l'estil, etc., - de fet, he enllaçat a la Viquipèdia perquè tothom pugui consultar l'entrada al respecte - , sinó que s'ha utilitzat, s'utilitza i s'utilitzarà per part d'aquests moviments, encara que siguin d'un diferent signe.
No sé si en Saramago és idealista, però en tot cas és il·lús i mostra un desconeixement de la història i la realitat actual profund en fer les comparacions que fa amb el nostre país. No m'estranya que molts portuguesos s'enfadessin... seria condemnar la cultura lusòfona només a expressar-se amb vitalitat a Brasil.
Sóc el primer que considera necessari el coneixement i agermanament entre pobles i persones -inclosos els de la península ibèrica-; però Espanya, simplement per la trajectòria històrica, i assumida per aquells que es consideren espanyols, és una amenaça per als pobles veïns. L'única solució que crec respecte a Espanya és ser forts socialment, econòmica i nacional perquè pugui haver-hi simplement un respecte mutu llevat de dependències com les actuals.
Igualment, el nostre país, sí bé en termes estrictament geogràfics té molt de peninsular (excepció és pràcticament tota la Catalunya Nord i les Illes Balears), tan històricament (p.ex. Occitània) com a nivell d'oportunitat (p.ex. Euroregió) no s'enclava només en aquest àmbit. Tenim el context mediterrani, europeu i global en definitiva... En conclusió, l'iberisme té per mi el significat que he dit en el text, i en termes pràctics, l'entenc com el parany del federalisme amb el qual molts dels nostres polítics miren d'enganyar a la gent de bona fe.
La situació urbana, i del país en definitiva, és fruit d'un model capitalista salvatge (part de neoliberal i part de caciquil) que en el nostre cas concret s'expressa en l'espanyolisme. El desencantament polític, el consumisme individualista i el desarrelament d'allà on vius, ajuda a refermar la nació espanyola en aquells territoris ocupats. No és simplement que es parli català o castellà, és que no s'aprèn o utilitza la llengua pròpia del país perquè la gent no té la possibilitat de participar en una societat cohesionada, i com bé dius, es manca del dret de decidir.