Aquestes festes me n'he anat a l'Empordà uns dies amb la família, i m'hi he trobat ben viva la polèmica sobre la variant de la Bisbal d'Empordà.
De petit que me'n recordo que se'n parla sense que s'hagi de fet materialitzat fins encara ara. De fet, fa només uns pocs anys es va inaugurar l'actual vial de la capital baixempordanesa, que ja no transcorre pel centre tradicional de la ciutat al llarg de la carretera comarcal.
La discussió ha estat reanimada pel conseller Nadal en mostrar fa uns mesos la voluntat de solucionar definitivament la qüestió bisbalenca, que s'engloba dins del pla general de l'autovia que que uniria Maçanet de la Selva i Platja d'Aro. D'acord amb les declaracions del polític semblava que el traçat escollit seria l'anomenat sud, i alguns dels regidors del mateix partit que el del conseller en els municipis involucrats sembla que han seguit les seues directrius. Tot i així, l'aparició de plataformes en contra del traçat proposat, sigui per proposar l'anomenat traçat nord, com per afectar a llegat cultural com l'ermita de Santa Cristina de Corçà, com també que finalment s'optés pel nord, sembla que farà que s'alenteixi el procés.
Essent ja pràcticament un pixapí que passa per la ciutat només esporàdicament, he preferit no pronunciar-me quan se m'ha interpel·lat pel que fa a la meua posició. I per això, he preferit mirar d'informar-me al respecte abans, i així aprofito per a resumir i enllaçar ací tot allò que he trobat navegant a la xarxa i que recomanaria als mateixos veïns que fessin una ullada.

Mostra un mapa més gran

Mapa de la proposta nord i sud del traçat de la variant, extreta de TotBisbal i a càrrec d'Antoni Ruiz.

Enllaços

• Especial Variant de TotBisbal
• L'aiguait de l'Empordà. Bloc observatori de temàtica ecologista
• Cal una variant a la Bisbal?
• La variant de la Bisbal d'Empordà
• Per on passen les carreteres i les inversions?

La veritat és que al llarg dels anys m'havia trobat amb gent que, en esmentar-los el meu origen, sovint se'n recordaven de les cues estiuenques que havien patit en passar per la Bisbal. L'existència d'un vial actualment no sembla haver-hi ajudat gaire, i a més, no pot ser una via ràpida en passar davant de les escoles. Tot i aquesta realitat, he d'admetre que personalment desconfio força del plantejament de la variant per com he vist com canviava aquella regió els darrers anys.
Com a constatació cal pensar que fa generacions hi havia un tren, «el Carrilet», que unia Girona amb Palamós i Sant Feliu en dues línies. Posteriorment fou substituït per les actuals carreteres, i pel que sembla no hi ha cap voluntat que pugui tornar a existir en la forma Ferrocarrils de la Generalitat, com passa avui en dia en altres indrets del país, tot i la gran mobilitat de persones que fan aquests recorreguts diàriament.
Paral·lelament, en els nuclis rurals han proliferat les segones residències, que si bé en alguns casos han derivat a noves incorporacions a nuclis que estaven despoblant-se, també ha desembocat a un augment de preus en la zona que ha fet que molts antics vilatans hagin optat per viure a barris en ple creixement, com ara la Guardiola a la Bisbal, de preus que tampoc són especialment populars i que actualment ja comencen a tenir gran nombre d'habitatges buits com passa a la mateixa àrea metropolitana de Barcelona.

La planificació política del territori, n'és un exemple el mateix projecte d'autovia, sembla estar dirigida a la potenciació de les comunicacions amb el port de Palamós, i alhora facilitar l'accés lúdic a l'Empordà per a les classes benestants. De la manera com s'està portant, i com es comprova històricament uns centenar de quilòmetres al sud, fa malpensar que es faci de tal manera que se'n ressenti la qualitat de vida dels habitants de la comarca i augmenti la precarietat de les persones que hi treballen.
De la mateixa manera com altres plataformes ho han fet, és necessari que s'articulin grups de pressió crítics, actius i eficients que facin front als reptes que patirà la zona i alhora elaborin un discurs alternatiu basat en la coneixença pròpia de l'entorn, més enllà de la queixa de «not in my backyard» que potser podria titllar-se d'algunes de les iniciatives apuntades abans. Ja hi ha gent que hi treballa, segurament encara poca; ara cal fer-se conèixer davant d'una societat, sovint molt adormida com ha estat l'empordanesa, per tal de sumar complicitats i esforços.