Avui que es bastonejaran moltes soques, m'ha encuriosit conèixer un xic més sobre l'origen de la tradició del tió. Apart, en un fil del Racó hom s'hi pregunta si aquesta existia també a altres indrets del país on ara no sembla tenir-hi vigència. La pregunta és ben lògica, sobretot essent conscients que la eradicació (i expansió) de costums no és quelcom propi només del món globalitzat actual. En els casos més extrems, com ara a la Catalunya Nord, hi ha associacions que estan recuperant en aquests moments tradicions i festivitats que el jacobinisme francès havia pràcticament, sinó totalment, eliminat del panorama.
Pel que fa al tió, no només rep aquest nom sinó que a més es coneix amb altres denominacions depenent del territori, com ara soca, tronc, xonca o tronca. Però quelcom que no coneixia és que, a més, la tradició (pre-catalana de fet) s'estén al llarg del Pirineu Aragonès, on apart de tronca, també es coneix com a tizón o toza. En la tradició estrictament aragonesa, probablement la més semblant a l'ancestral, es beneeix el tronc tot ruixant-lo amb vins i licors abans de portar-lo definitivament a les brases per prendre. Amb totes les variacions intermèdies, en les modalitats catalanes ha derivat a colpejar la tronca. Avui en dia el seu indult és majoritari, especialment després d'adquirir caràcters antropomòrfics i perquè les necessitats energètiques no són les mateixes que en altres èpoques, principalment en els entorns urbans.

Bones festes i que cagui de gust!

Enllaços

• La Tronca més gran del món (a Tremp)
• La Tronca de Navidad
• La Navidad en Aragón