Arran de les darreres notícies sobre l'alliberament del còdec VP8 per part de Google en la creació del projecte WebM, estic segur que molta gent deu estar força confosa pel que fa a la terminologia i conceptes darrere de tot això del vídeo obert.
Miraré d'aclarir breument alguns dels diferent conceptes:

Vídeo obert — es tracta d'un vídeo que, per a la seua reproducció —i per tant, també per a la seua creació o conversió— no és necessari l'ús de tecnologies amb especificacions tancades. De la mateixa manera, tampoc ha d'estar sotmès a altra mena de restriccions, com ara que intermediaris, usuari final o l'autor de l'obra hagin de pagar per la reproducció o creació del vídeo en si mateix; això darrer s'establiria a través de la concessió d'una regalia associada a una patent.
Això és independent que el distribuïdor pugui demanar un preu per accedir al lloc web on s'hostatgen o cap altre mena de servei de subscripció.
Endemés, el vídeo seria lliure si el propietari dels drets en permet tota mena de derivació i ús (assumint-ne alhora normalment el reconeixement de l'autor).

HTML 5 — és la nova versió del llenguatge en què estan escrites les pàgines web. Les darreres versions dels navegadors estan començant a adoptar progressivament diferents elements d'aquesta nova sintaxi. Una de les novetats més comentades són les etiquetes <video> o <audio> que, talment com l'etiqueta <img> per a les imatges, permeten la incrustació d'elements multimèdia sense que calgui cap altre connector addicional. Un dels connectors més populars per a la reproducció de vídeo és el Flash. Cal tenir en compte que el Flash no només permet la reproducció de vídeo sinó també la generació d'animacions. Amb HTML 5 es pot mirar d'emular directament des del codi HTML funcionalitats similars.

Fitxer de vídeo — podem distingir en aquest tipus de fitxer els següents components:

• Contenir multimèdia: és pròpiament el format del fitxer i alhora pot determinar quin tipus de vídeo i àudio conté. En principi, fóra bo que l'extensió també indiqui quin és. Un mateix tipus de format pot permetre diferents tipus d'àudio i/o vídeo. Com a exemples tenim els coneguts AVI, MPEG o OGG. El projecte WebM n'emprarà un conegut com a Matroska.
• Còdecs: els còdecs, que poden ser d'àudio o vídeo, són els algorismes emprats per a codificar el contingut, normalment comprimint-lo, d'acord amb uns paràmetres i especificacions determinades. Tenim com a exemples el Vorbis per a àudio i el Theora per a vídeo, tots dos lliures i no subjectes a cap possible patent. Això contrasta amb l'H264, les especificacions del qual estarien sota una patent d'Apple, i per tant, romandria el dubte que pugui forçar-se'n alguna mena de pagament.

Theora neix del còdec VP3, que va alliberar fa anys l'empresa On2 Technologies, la mateixa que posteriorment ha dissenyat altres còdecs fins a l'actual VP8, per tant, més avançat que l'anterior. Després que Google hagi adquirit l'empresa, s'ha decidit finalment seguir els mateixos passos que amb el VP3. En fer-ho, paral·lalelament s'ha creat el projecte WebM, que impulsarà l'ús d'aquest còdec, que serà distribuït normalment juntament amb el còdec d'àudio Vorbis dins del contenidor Matroska.

En l'actualitat podem trobar la situació del vídeo HTML a la xarxa és el següent:

• Referència: Notícia a Openvideoalliance. En vermell veiem allò que és tancat o restringit en contrast amb el verd.

Atès que ni Mozilla ni Opera han accedit a haver de pagar per la reproducció de vídeo en H264, només reprodueixen els vídeos en format Ogg Theora. Això contrasta amb Apple que, precisament sembla voler forçar l'ús de l'H264, només accepten aquest còdec en els videos HTML. Per altra banda, Chrome permet reproduir vídeos de tots dos tipus perquè Google va decidir va pagar una llicència d'ús.
Juntament amb l'alliberament, Google ha començat a incloure en el seu lloc de proves d'HTML5 del Youtube, vídeos d'alta qualitat en WebM (fins ara només hi havia inclòs vídeos en format H264, fet que havia provocat el pessimisme en la comunitat a favor dels formats oberts).

Un dels reptes del projecte és mirar d'estendre aquest format de vídeo en diferents dispositius d'enregistrament, com ara càmeres o mòbils, els quals fins ara han estat optant majoritàriament per solucions privatives.

Hi ha hagut força discussió a la xarxa sobre si el format H264 era superior al Theora, cercant així justificar que passessin pel sedàs aquells que defensaven l'adopció del segon format. Amb l'entrada en escena de l'evolució tecnològica del segon, el VP8, les possibilitats d'expansió del vídeo obert s'eixamplen.

Cal no oblidar que, en penjar els nostres vídeos, hem de tenir en compte diferents factors, essencialment el compromís entre mida i qualitat. Amb l'Ogg Theora, i idealment amb un bon coneixement de la significació dels paràmetres de codificació, ja és plenament possible satisfer una gran majoria d'usos de la xarxa —desplaçant en aquesta àrea a l'Adobe Flash—.