Avís: a continuació explico la meua curta experiència personal provant el GNOME Shell a l'Ubuntu 11.04. Només ho recomano a usuaris experts.

Poc abans de la sortida del GNOME 3, que vam tenir l'ocasió també de celebrar a Barcelona, vaig interessar-me en provar el nou entorn de finestres del GNOME, GNOME Shell, a la distribució Ubuntu, que és la que utilitzo normalment a casa. (repositori d'on baixar el GNOME 3 per a l'Ubuntu).

Cal tenir present que la tot just estrenada versió de l'Ubuntu no inclou aquest sistema per defecte, sinó un específic elaborat per a l'Ubuntu mateix anomenat Unity. En actualitzar-me a aquesta nova versió, amb l'ordre do-release-upgrade, en inhabilitar-se els repositoris addicionals, se'm va actualitzar el sistema amb l'Unity. Com a característica curiosa, aquest em va detectar les llançadores que tenia al Cairo Dock i me les va importar a la barra lateral.

Vaig provar l'Unity una bona estona però no em va fer el pes, i vaig pensar que volia tenir de nou el GNOME Shell. Per a fer-ho, vaig seguir aquestes instruccions.
En reiniciar vaig notar que l'aspecte no era tan agradable com era en la versió que havia tingut a l'Ubuntu anterior i vaig mirar d'esbrinar perquè. En aquesta pàgina vaig trobar-ne la solució. Tal com s'hi indica, és molt recomanable tenir instal·lada l'aplicació gnome-tweak-tool.

Tot i així, la barra de les finestres encara la trobava lletja (que en aquest nou sistema es gestiona amb el Mutter). Per a canviar-la, vaig triar un tema d'aquesta galeria i el vaig descomprimir al directori ~/.themes. A continuació em va caler substituir el valor de /desktop/gnome/shell/windows/theme amb el gconf-editor per el nom de la carpeta del nou tema que havia descomprimit.

Fins aquí he arribat. Encara em trobo amb alguns serrells, com que l'escriptori no em mostra els fitxers o directoris que hi ha (tot i canviar l'opció amb el gnome-tweak-tool), etc. Malgrat tot, l'experiència d'usuari ja m'és prou satisfactòria. Sens dubte, encara queda més d'una iteració per poder ser un entorn per a un usuari planer. Tots els ginys i extensions de l'antic GNOME es troben a faltar, p. ex.

Per altra banda, per als usuaris de l'Ubuntu, caldrà veurà fins a quin punt es pot garantir una experiència prou adequada utilitzant el GNOME Shell. Segurament quan l'Unity adopti les biblioteques del GNOME 3 tot plegat serà més fàil. Però m'ensumo que això podria portar perfectament un any com a mínim...