En Tristan Nitot escriu un interessant article sobre els darrers comentaris de n'Eric Raymond arran de la conveniència actual de llicències de programari com la GPL. N'aconsello la lectura perquè entra en la discussió sobre els dos models clàssics de llicenciació lliure, aquella que té copyleft (sovint malanomenada vírica) i la que no.
Sobre la idoneïtat sobre un o altre tipus de llicència lliure, vaig parlar-ne breument amb en Mikel Forcada a la Jornada del Processament Computacional del Català. Ell és de la opinió que, per simplicitat i perquè ha demostrat que és eficient i ben vàlida, la GPL hauria de ser l'opció per defecte.
Majoritàriament ho comparteixo, però depenent del cas particular, jo no descartaria altres opcions del ventall de llicències lliures o pel múltiple llicenciament, com passa amb el codi de Mozilla. De fet, en el cas de recursos lingüístics que poden provenir d'institucions com l'IEC i que es refereixen a la llengua pròpiament, personalment em decantaria per l'alliberament amb llicències de copyleft feble o fins i tot sense, si és que no amb domini públic directament (el darrer d'interpretació variable segons la legalitat vigent).
El problema, com sempre, és que qui ha de prendre la decisió sovint ja no entén el concepte bàsic per a parlar llavors de matisos. En aquest sentit, la GPL (o anàlogues com la cc-by-sa o la GFDL per a contingut) realment tenen molts punts a favor per la gran inèrcia que porten al darrere per llur ampli ús.