Ahir tornant del laboratori al vespre una dona estava esperant davant del meu cotxe aparcat. Pel que sembla, hi havia un petit moix en el motor, sota el capó del vehicle, i aquesta patia que, inconscient jo, pogués arrencar amb la pobra bestiola dins.
En aquell mateix moment vam treure'l i jo vaig témer que fos en Pepitu, un gat petit tigrat de ca mos pares, i que sense voler pogués haver-me portat de l'Empordà amb el cotxe. Per això, me'l vaig endur...
Després vaig confirmar que el felí empordanès era allà on havia de ser i el que tenia a l'habitació del pis era algun altre.
Amb prou feines ara per ara puc ocupar-me de mi mateix al pis on visc ;), i avui he estat cercant gent que el vulgui adoptar a la feina. Finalment tot ha acabat feliçment i el pobre moixet ja té amos.
A partir d'ara aniré amb compte abans de pujar al cotxe. :)