En un anterior apunt de ja de fa un bon plegat de mesos comentava la meva nova afecció a córrer, fet inaudit per a la meva persona anterior a la pandèmia.
Atès que fa poc més d'un mes vaig finalitzar la meva primera marató, he pensat que seria un bon moment per a resumir com he arribat aquí tenint en compte d'on partia.

No he estat francament mai ningú massa esportista. De fet, feia potser al voltant de 5 anys que mirava d'anar al gimnàs prop de la feina per mantenir un xic la forma, sobretot després d'haver tingut algun ensurt amb pinçaments a l'esquena. Passaren els anys i va esdevenir el que rarament algú hagués predit, la particular pandèmia de la COVID-19. Al llarg dels mesos d'aquella singularitat socioepidemiològica, vaig tenir, ara puc dir, la sort de no quedar reclòs en el confinament que molta gent va haver de passar.

En traslladar-me a Barcelona, una de les primeres coses que vaig pensar va ser en fer-me el carnet del Bicing. Si bé tinc molt bona comunicació amb metro des d'on visc fins al meu lloc de treball, vaig pensar que estaria bé poder fer unes pedalades de tornada a casa; especialment després de passar massa hores assegut davant d'una pantalla.

Fa menys d'una setmana que me n'he anat a viure al cap i casal de Catalunya. Aquests dies, ho estic aprofitant per a conèixer el barri on visc i aquells llocs on aniré a comprar-hi i fer-hi el toc més habitualment. Malauradament, també he pogut reafirmar-me en allò que ja coneixia, el lamentable estat de la Plaça de les Glòries.

Bé, escampo també el mem d'en Marc Roca i animo als meus lectors blocaires a fer el mateix. Si voleu informar-ho a en Marc, qui ha començat la iniciativa, envieu-li un missatge a markusrv@icab.cat.

Els promotors de la campanya per un Estat Propi per als Països Catalans vam reunir-nos ahir al Centre Cultural Cruma de Barcelona, on vam aprofitar per a donar la benvinguda al país a n'Alexis, qui ha estat un parell de mesos enmig de l'oceà.

Com ha fet en Xavi i ha seguit en Gil, llisto els continguts de la meua bossa de mà.

Aquest dijous i divendres seré a les primeres Jornades TIC que s'organitzen a Andorra. Allà parlaré en nom de Softcatalà fonamentalment sobre programari lliure i llengua catalana. Si bé desconec força l'estat de la qüestió al Principat d'Andorra, tinc la mala impressió que, en els aspectes en els quals em centraré, la situació ha d'estar com a mínim igual que a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aquests dies tindré l'oportunitat de saber-ho del cert i mirar d'aportar-hi el meu granet de sorra.

No sóc una persona que acostumi a anar a gaires manifestacions, però enguany la del 25 d'abril de València (que se celebrà el dissabte 5 de maig), per tants motius, difícilment podia no anar-hi.

Ahir a la tarda vaig tornar de la FOSDEM 2007; com sempre, és una gran oportunitat per a conèixer diferents companys de la xarxa amb qui no podies haver coincidit en persona abans, com també retrobar-te amb antics de coneguts.

Com l'any passat i gràcies també a Mozilla, demà marxo fins dilluns a la FOSDEM 2007. El divendres he quedat amb altres companys de Softcatalà (en Jesús, en Josep i en Quim), que també s'apunten a aquest esdeveniment anual a la capital europea.

Fa temps que no deixo cap apunt dels meus àpats diaris, i d'ençà d'una conversa ahir amb en Quim abans d'arribar al Sopar de Nadal de Softcatalà, he pensat que ja tocava, encara que sigui amb un plat força simple de fer.

Aquest espai d'Internet ja té 3 anys de vida; avui precisament es fan els anys des de la publicació del primer node en aquest bloc fet amb Drupal. En tot aquest temps segur que personalment he canviat, com també el que s'ha reflectit en el que escrivia, i al mateix temps, la xarxa i el potencial públic que ho pot haver seguit. Esperem que pugui continuar tenint quelcom a dir en els 3 anys futurs. :)