Submitted by toniher on
Tal com explica n'Enric Borràs, en Francesc Sala-Duch va morir aquest dissabte. Jo el vaig conèixer virtualment en la campanya Vota lliure, vota per la Independència de Catalunya. Humilment, com a homenatge, poso a disposició de la xarxa aquest any de la independència de Montenegro, un document que ell mateix va elaborar el 2002 al voltant dels processos d'alliberament nacional arreu del món durant la història. En aquest es critica la nostra actual situació, en la que ell mateix va treballar en poder canviar-la.
La lluita per l’independència i l’assoliment del propi estat, és el retorn de la sobirania que ens han robat
L’INDEPENDÈNCIA MAI ENS LA DONARAN,
SI NO LA DEMANEM o SI NO ENS LA PRENEMPerò si en els llocs-clau del país hi ha col·laboradors de la metròpoli, és clar! ells no ho demanaran pas!
L’esclau serveix l’amo i si li convé, es –ens!– reforça ell mateix les cadenes.Hi ha més esclaus del que ens pensem:
Demanen traspassos de competències, quan en realitat es tracta de RETORNAR-nos les competències.Però mireu! mireu, si val la pena demanar-ho!
Aquesta llista que segueix, us demostra en quins països hi havia polítics intel·ligents i agosarats,
capaços d’entendre el futur de llurs països i sense por a deixar de ser esclaus.Cal ser un analfabet de la Cultura Catalana per a no poder saber quin és el camí de futur que més ens convé,
o cal ser un col·laborador convençut, caparrut i aprofitat, capaç de vendre’s el país a canvi d’un sou d’estat.MIREU QUANTS ALTRES POBLES ENS HAN PASSAT AL DAVANT
EN LA LLUITA PER LA DESCOLONITZACIÓ I L’ALLIBERAMENTper a vergonya dels polítics catalans d’ahir i d’avui.
Aquí podreu veure que els catalans col·laboradors són, per a Catalunya (PC), uns traïdors
Tal com els col·laboradors durant l’ocupació nazi a França!
Francesc Sala-Duch. Frankfurt am Main, 2002
Comments
Joan Camp replied on Permalink
Que descansi en pau
Jo vaig intercanviar-me alguns correus amb ell ja fa un temps, i des de llavors havíem anat tenint converses virtuals. El passat 11 de setembre vaig tenir l'honor de conèixe'l en persona a la fira d'entitats d'Arc de Triomf de Barcelona.
Recordo que era una persona d'edat bastant avançada, però infatigable lluitador fins al final.
Que descansi en pau!