Tot llegint l'excel·lent article revisió sobre el Twitter a eCuaderno, aprofito per a fer-me ressò d'aquesta eina que ha començat a revolucionar la xarxa sota el concepte de microblogging.

Gràcies a aquest tipus de servei, es pot possible fer conèixer a qui segueixi el propi perfil què esteu fent o allò que vulgueu expressar-hi. Per a fer-ho, pot optar-se per un gran nombre de canals de comunicació; amb el Twitter és possible amb missatgeria instantània (ex. XMPP/Jabber), telèfon mòbil i des del mateix web. Així doncs, podreu tant enviar com rebre notificacions amb alguns d'aquests darrers mitjans.

Si bé la geolocalització no sembla estar-hi tan ben implementada d'un bon principi com amb la competència Jaiku, serveis de tercers com Twittervision o Twittertown juntament amb etiquetes adients supleixen la mancança inicial.

I no només això, amb altres serveis com el twitterfeed, és possible incloure-hi canals. I per tant, les novetats d'aquests (de blocs, diaris, etc.) es retransmetran als inscrits. Mitjans com l'americà The New York Times o l'espanyol El País ho han fet, per exemple.

Als EUA, els polítics ja van començar a utilitzar aquesta eina, com també han explotat altres eines socials de la xarxa com el Youtube. Per altra banda, dedueixo llegint al bloc d'en Toni Roig que possibilement el primer polític de l'àmbit català que ha utilitzat el microblogging ha estat l'actual president de les Illes Balears, Xisco Antich. Com amb el seu bloc, em sembla que s'ha refredat després de les eleccions...

Amb tot això, aprofito jo també per a activar el meu Twitter personal, i com a prova de foc el provarem a Menorca aquests dies durant les xerrades d'Estat Propi, que també té el seu Twitter ara gràcies a twitterfeed.