Submitted by toniher on
Mentre que l'altre dia m'alegrava del suport a la xarxa a la campanya contra la monarquia, avui llegeixo amb tristesa com algun altres companys blocaires de la XBS, com en Saül Gordillo o n'Enric Canela, es posicionen en contra de la crema de fotos del rei espanyol, de la mateixa manera com ho ha fet el president del parlament de Catalunya i dirigents de grups suposadament republicans com ICV. Si bé critiquen els estaments espanyols, s'hi volen distanciar en considerar aquesta una acció maleducada i irrespectuosa.
Amb tot això, personalment em pregunto quin respecte ens ha de merèixer el règim que oprimeix, humilia i espolia el nostre poble perquè no puguem ni recórrer a la desobediència civil d'unes lleis que dia rere dia volen anihilar la nostra identitat i cultura. De la mateixa manera, discrepo que això sigui incompatible amb estratègies diferents, com diria en Saül, de corbata... Arribar a aqueixa conclusió seria com assentir davant dels darrers títulars de la Vanguàrdia.
A mi mateix m'agrada el bon vestir i el bon parlar, però no crec que sigui incompatible amb cremar una icona d'un borbó capgirat. Talment potser és una forma de consumir la por inhalada d'un franquisme encara present en els cors emmesellats de molts dels catalans.
Són temps de seny, sí, perquè ens cal pensar i treballar molt; però també de valor, perquè sinó no arribarem enlloc i finirem sense haver començat ni tan sols el trajecte. Seny i valor, ambdós termes no són antitètics; excepte si entenem que els catalans hem de continuar essent súbdits espanyols.
Conegut poema de Martin Niemüller
Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.
Referències
Comments
Jo no cremo res
No es tracta de por. Simplement les companyes contra no tenen perquè trencar o destruir res. Som formes de viure o de veure la vida. Jo puc votar i fer campanya contra una cosa sense trencar res ni insultar a ningú.
Desobediència civil? Si, si cal, cap problema. Però no a res que representi una forma continguda de violència. A mi cremar fotos és un símbol de la violència i no m'agrada. No m'agrada les masses excitades promovent accions de caire violent ni que sigui simbòlic.
Res d'això està renyit amb la suma d'estratègies sobiranistes, però si us plau, fermes. No cal donar eines a l'enemic de la sobirania. Les forces cal fer-les servir per a alguna cosa que ens ajudi a guanyar. De què serveix cremar fotografies? De res. Pot ser la insubmissió fiscal si. I consti que no sé com es pot fer. Però segur que hi ha més idees d'aquest caire.
Bé, en tot cas i simplement, em sento molt lluny dels focs sense que impliqui cap por. Cremar una fotografia no té res a veure amb el valor. Ni estar en contra de cremar fotografies vol dir acceptar se súbdit espanyol.
Si no penses com ell, ets espanyol
No t’escarrassis en explicar-ho, Enric... per al Toni, tot aquell que no és una fotocòpia seva i no pensa exactament igual que ell, és un espanyolista.
Llegir
Llegeix anònim, no dic en cap moment això. Estaria molt, però que molt, malmès per a afirmar que en Saül o n'Enric són espanyolistes. Simplement que d'acord com ho veig, si no tenim tots més coratge i menys por a quedar bé ni jo ni cap català (sota administració espanyola) deixarà de ser un súbdit reial...
no és por
Jo estic força d'acord amb l'Enric... A mi em sembla que cremar fotografies, en general, éslleig. Igual que em sembla lleig cremar fotos del veí de dalt, encara que faci soroll a totes hores i em caigui malament, em sembla lleig cremar fotos del rei d'Espanya. Jo prefereixo posar-les cap per avall (és el que faig quan compro segells i hi surt la seva cara), o posar rètols de "Can Felip" a les portes dels lavabos. No és que el vulgui cremar; és que no el vull, i punt. Ni cremat ni sense cremar; no m'hi identifico i ja està.
De tota manera, em sembla que tot el rebombori que s'ha muntat al voltant d'una acció tan... "poc perillosa" (per dir-ho d'alguna manera) és moooooolt pitjor que cremar fotos, i és un atemptat contra la llibertat d'expressió. Això (tot el merder, les notícies a tothora, els debats, el judici, la condemna...), en un país normal, no hi passaria. Però no som en un país normal. Què hi farem.
Sí que ho és
Me sap greu repetir-me una i altra volta, però sí, és por. I és por perquè exactament l'anormalitat del nostre país rau en què està ocupat. Des d'ençà que va perdre'n les llibertats, potser abans i tot, s'hi van començar a aplicar polítiques de coacció i repressió que indubtablement han condicionat la nostra psicologia col·lectiva i l'actitud davant d'embats com els que rebem.
Sens dubte que és lleig cremar, capgirar i tota altra cosa que puguem fer a la icona del borbó. I malgrat tot, aquest menyspreu no se li està fent perquè sigui un amant de la vida animal, un honrat treballador o un demòcrata exemplar, sinó perquè és el símbol últim i representant primer d'un règim-estat que sotmet als catalans com a tals.
Parlar de violència quan es fan encenalls és grotesc quan arreu del territori són molts els que han patit la violència, sovint física, sinó directament per part de l'estat, sí amb la complicitat o complaença de les forces d'ordre espanyoles o regionals. Cal que en passi una llista?
Per descomptat que fent fogueres no s'arriba a la independència, però sí crec que amb tot plegat s'esmicolen murs mentals que se'ns han creat. Per a arribar-hi, i viure-hi més enllà, ens caldrà haver-ne trencat més abans.
A diferència de la classe política actual que hem de plànyer, cada vegada som més els que ens neguem a anar capcots per ser simplement què som.
Per altra banda, no cal que expliqui perquè he penjat aqueix poema al final de l'entrada, oi?
El mitjans de comunicació són com són
Tot aquest tema de cremar fotografies ve donat perquè si no fas coses com aquestes no eixes en els mitjans de comunicació. Segur que una conferència en una aula d'una universitat defensant les mateixes idees i fins i tot amb un llenguatge dur i clar no eix en els informatius de totes les cadenes de televisió ni en els diaris.