These winter holidays I've been taking care of my home network and I finally found some time to set up a Raspberry Pi for my everyday Internet needs.

Durant les darreres setmanes s'han succeït diferents notícies que han posat al centre d'atenció mediàtic Mozilla. Després de tot això, he arribat a la conclusió que calia fer l'esforç d'escriure quin eren els meus pensaments de forma pública, per respecte a mi mateix, però sobretot també per la resta de companys que col·laboren en aquest projecte i especialment per la gent del meu país a qui em dec pel que ha estat sobretot la meva tasca en aquesta iniciativa.

Since its beginning I liked Persona (also known as BrowserID), because it:

• technically supports a more decentralised Internet
• makes authentication easier for users

Shame on me, only just a few weeks ago I found time to play with this. As a proof of concept, I prepared an Express application that connects to MySQL so I could have a better understanding about how this authentication system actually works in practice (from a developer point of view).

It's a long time since Molecular Biology data (from sequence strings to protein structural coordinates) are being released openly to the public, as it's the Web an interface for exploring and visualizing those data. Indeed, my first approaches to Bioinformatics and to, more or less, serious programing were preparing CGI points to command-line applications or to results of analysed data.

El passat cap de setmana va tenir lloc a Varsòvia una altra edició del Mozcamp, el nom que reben les trobades internacionals de la comunitat de Mozilla. Concretament de la comunitat catalana vam ser convidats n'Alina, n'Eduard i jo. Malauradament, n'Eduard, que tot just se n'havia anat a Boston, no va poder participar-hi.
L'esdeveniment, amb el sobrenom de 'Mobilize Mozilians', va centrar-se sobretot en la importància d'estendre's al món mòbil.

Last Thursday, during March edition of monthly Barcelona Web professionals meeting (webcatbcn), I presented my recent experiences with offline-aware web technologies such as localStorage and appcache, which I just learnt by improving Softcatalà mobile translator.

Segons dades d'ús, actualment la penetració del Firefox en català a l'estat espanyol respecte a la versió en altres idiomes és al voltant d'un 4,5% [1]. Amb les estimacions més conservadores, crec que hauríem d'esperar un valor mínim de vora del 7,5%, assumint que la meitat de la població només a la comunitat autònoma de Catalunya pot tenir el català com a llengua d'ús primari.

A few weeks ago, Softcatalà (a non-profit organization devoted to bringing Internet and new technologies to Catalan speaking community in their own language) held its first open localisation session at Sagrada Família Civic Center. Our main aim was to offer to attendees the opportunity to know more closely the tools and criteria in our localisation processes and, ideally, also engage more volunteers to join our ongoing projects and share our values with them.

As Barcelona Laptop Orchestra, another nice initiative present in Angels Hacking space during Drumbeat Festival was Move Commons.

Following the graphical model of Creative Commons logos, it pretends to categorise the principles behind organisations in order to provide a simplified description of them, make them visible to other organisations of similar approaches and also attract contributors who could be interested in their activities. With Move Commons, they can currently state whether they are:

• for profit or non-profit
• transparent or closed
• contributors to the Commons
• horizontal or hierarchical structured
• etc. (more details here).

As with Creative Commons, after filling the appropriate fields asking for the characteristics of the organisation, they can paste in their pages a FOAF-like code, which could potentially be used for performing searches over the Net in the future.

The only drawback I can imagine is that organisations, or individuals in their organisations, might not be always sincere (or even aware) about their actual values. So, I think the challenge is that the details of organisations we could find in the Internet thanks to this system can be faithful enough about them, that is, not susceptible to purposeful or unintentional misleads —a fact that can entail frustration for arriving contributors—.

This is far more difficult than choosing one of the different CC licenses for a work, and IMHO, several actors should take part somehow in the dynamic outcome.

Last week I enjoyed the chance to discover a laptop orchestra for my first time during Drumbeat Festival 2010, which took place in the centric Plaça dels Àngels of Barcelona.

The orchestra, named Barcelona Laptop Orchestra and mostly composed of members from ESMUC (Catalonia Higher School of Music), was arranged thanks to several laptops network-linked to each other and all of them set to output to a pair of loudspeakers at the same time.

Sounds actually flowed along the network and were differentially modulated in each computer thanks to a complex in-house sampler software designed so a live network-based symphony could become a reality.

You can see some images and videos below:

The software behind the orchestra laptops

Latops are network linked

Some live laptop music

More information…

• PLOrk in Wikipedia. The first laptop orchestra.
• Stanford Laptop Orchestra, using Macs.

Amb n'Alina hem tingut copioses discussions sobre la idoneïtat o no de referir-nos al Web obert i, després d'aquest excel·lent article, creat amb un plantejament essencialment tècnic, he pensat que fóra bo mirar d'aportar-hi el propi punt de vista amb un enfocament més informal.  Abans de res, les primeres preguntes que ens faríem són: què és el Web i què volem dir amb això que sigui obert?

El Web, el WWW, és el sistema més popular i visible del que és Internet. Fou pensat per a la compartició i interenllaç de documents que podien ser publicats des d'arreu del món perquè els consultessin i interactuessin directament persones, no necessàriament programes, com poc després de la seua creació va començar també a passar.

Internet acull moltíssims altres sistemes i/o protocols —de fet, pràcticament podem dir que no hi ha límits per a crear-ne de nous—. D'entre els més coneguts podríem parlar de l'FTP (per a la transferència de fitxers) o del correu electrònic. Avui en dia, moltíssima gent utilitza aquests altres protocols indirectament gràcies a la intermediació del mateix Web; per simple comoditat respecte a altres interfícies, o perquè no coneixen altra forma de fer-ho (p. ex., segur que hi ha molta gent que no sap consultar el seu correu electrònic de cap altra forma que des del Web).

Per poder accedir al Web el nostre proveïdor d'Internet ha de permetre'ns-ho abans de res. Sembla una obvietat però no sempre ha estat així. El cas paradigmàtic és el del MSN, The Microsoft Network, un sistema de proveïment de continguts integrat amb el Windows 95 que, en un bon principi, funcionava d'esquenes al Web. No cal dir que la companyia va acabar assumint el triomf del Web i va canviar la seua estratègia.

Fa un parell de dies en Gil Forcada comentava en un apunt sobre alguns dels models de mòbils amb més prestacions que podem trobar al mercat actualment. Fins a poder tenir a les mans un d'aquests, cal poder treure el major profit dels dispositius més antics que puguem tenir.

De fa força temps, molts usuaris demanen que hi hagin versions de 64 bits del Firefox a la plataforma Linux. Tal i com podem seguir en aquest informe, cada vegada és una realitat més propera. Per exemple, ja podeu provar algunes compilacions de desenvolupament (en-US) de la darrera versió 3.6.

Aquesta és la ràpida conclusió a què hom podria arribar fent una ullada als informes d'ús del Firefox en llengua catalana, que podeu trobar adjunts en aquesta pàgina.

Avui mateix fa 5 anys que va sortir la versió 1.0 del Mozilla Firefox, un navegador pensat amb la filosofia de ser versàtil i d'execució ràpida, que va sorgir del projecte Mozilla, que precisament havia nascut 5 anys abans a partir del codi alliberat del producte de Netscape amb el mateix nom en clau (Mozilla).

Unes poques versions abans del llançament de la versió 1.0, recordo haver començat a col·laborar en la traducció del Firefox des de Softcatalà. En aquells moments la xarxa era força diferent, i estic orgullós d'haver ofert el meu granet de sorra per fer-la un xic millor per a tothom. Tot i així, des del present s'albira que ens trobarem davant de molts reptes perquè el Web no esdevingui un espai cada vegada més estanc i fragmentat on l'usuari perdi progressivament el control i les oportunitats que tecnologies obertes com les de Mozilla li ofereix. Esperem que en els propers 5 anys hàgim avançat en les diferents fites que ens proposem i ens en puguem continuar sentint satisfets… per a això, comptem amb la vostra ajuda i col·laboració!

Feu-vos ressò de l'aniversari!

Presentació a la Festa Karmic Koala de Lleida

• Presentació en ODP