El Cau del Drac

Fa quinze dies, en Xavier Mir, el mateix blocaire que va iniciar la campanya per un estat propi i un dels impulsors de la Xarxa de blocs sobiranistes, va començar a plantejar un seguit de preguntes al voltant del dret d'autodeterminació català als seus co-vilatans d'Arenys de Mar sota el nom de «Referèndum és democràcia».

Podria dedicar força espai a parlar de les meues impressions a algunes discoteques i certs bars musicals, si es vol, adobant-ho amb referències a les reflexions sobre sexualitat que està fent aquests dies en Marc Belzunces, o fins i tot, amb el sarcasme d'El Doctor Cabró; però crec que lamentablement podria resumir-ho fàcilment amb el terme d'alienació.

Un company estudiant de Dret m'explicava que un professor el primer dia de classe va preguntar-los qui estava a favor d'abolir l'herència. Pel que sembla, enguany ningú no va aixecar el braç, però això contrastava quan feia 10 anys aquest declarava que hi havia un nombre significatiu de persones que sí havien alçat el membre.
Més enllà de la discussió sobre la legalitat vigent pel que fa a aquest tema, crec que mereix una reflexió pensar en què ha canviat la societat perquè la resposta de les dues primeres classes de primer de Dret separades pel temps hagi estat prou diferent.