Avui a l'Estat francès se celebra el referèndum del tractat pel qual s'estableix una constitució europea. A diferència del que finalment passà abans a l'Estat espanyol, els resultats podrien acabar essent favorables al NO. Ahir a FestiAttac vaig poder escoltar algunes interessants reflexions pel que fa al variat panorama polític, tant del sí com del no, i les conseqüències d'un resultat negatiu a les urnes.
La impressió que em queda, és que, a l'Estat francès, els ciutadans tenen plenament assumit que són 'europeus'. Això contrasta paradoxalment amb l'Estat espanyol, on hi ha un sentiment com d'inferioritat al respecte, i els polítics i altres poders ho aprofiten per a arrossegar els ciutadans i justificar certes mesures polítiques en favor d'una equivocada europeitat.
Això és particularment dramàtic al Principat, on hi ha una gran trajectòria d'europeisme, per exemple, amb iniciatives com la Convenció Catalana per Europa (les propostes de la qual foren finalment ignorades). No obstant, els partits majoritaris del Principat (CiU i PSC) com també els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) optaren per una actitud mesella de recolzament, que com a màxim incloïa una crítica estètica.
Per a ser europeu, cal ser-ho activament, tant en la conformitat con en el desacord (que amb el que tenim a sobre, és el que toca), i no pas baixant el cap i llepant el terra.
Avui tenim una oportunitat per a canviar una Europa a millor, si el NO triomfa a l'Estat francès, no hem de desaprofitar-ho. Si ho fa el S

El proper 28 de maig a Barcelona, al parc de l'Espanya Industrial al costat de l'estació de Sants, se celebrarà FestiAttac.
Reprodueixo la presentació al lloc web:

Bona part d'aquesta setmana he assistit a moltes de les diferents xerrades i actes del VI Simposi europeu de la Protein Society, Protein Society 2005 a Barcelona. Aquest ha estat organitzat, segons la meva opinió, de forma excel·lent per Francesc Xavier Avilés de l'IBB i Enrique Pérez-Paya del FVIB-CSIC.

El 14 d'abril del 1931 es proclamà la segona República espanyola. He pogut veure una petita referència com a notícia a la Viquipèdia en anglès

Llegeixo esfereït una notícia a Vilaweb que parla que el Govern turc rebutja les denominacions internacionals de tres organismes vius. Aquests són la Vulpes vulpes kurdistanica (la guineu kurda), l'Ovis armeniana (l'ovella salvatge armènia) i el Capreolus capreolus armenius (el cabirol armeni).

A través de Slashdot, llegeixo que des del comitè de supervisors de San Francisco es demanaria que els blogaires locals es registrin a la Comissió Ètica de la ciutat i informin de totes aquelles despeses del bloc superior a $1000.

Si no n'hi havia prou amb l'anterior enviament sobre el tema, en Gandalf m'ha passat aquesta adreça per a sovietitzar el vostre Firefox o el vostre Mozilla.
No sé pas si això és seriós o és pur frikisme... per a dir-ho d'alguna manera.

He enviat com a notícia de Softcatalà un escrit amb referències i enllaços històrics de com s'ha anat desenvolupant aquest lamentable tema.

Una altra mostra de les mancances democràtiques d'aquesta Europa cap on estem anant. Talment com a una república bananera.
Avui a Brusel·les, la presidència del Consell europeu, saltant-se les seves pròpies regulacions i continuant ignorant el que ja es decidí al propi Parlament, ha aprovat l'Acord de les patents de programari.

S'ha perdut una oportunitat a l'Estat espanyol amb aquest referèndum per a exorcitzar aquesta presumpta constitució que ens volen encolomar. S'ha perdut l'ocasió de provocar una crítica positiva en favor d'una Europa, la qual cada cop més s'allunya dels seus ciutadans però cada cop més controla també les seves vides.
Els que ens han demanat el S

En Jordi Mas ha enviat un article amb aquest nom a Softcatalà.
Una lectura molt recomanable per a tots aquells interessats en un millor futur de la Societat de la Informació i del Coneixement en el nostre país i una crida d'alerta per a tots aquells que creiem en el programari lliure i l'alliberació de continguts i recursos com a element de progrés de les nostres societats.